La fiscalia, contra l’indult
La repressió de l’Estat espanyol contra el referèndum de l’1 d’Octubre a Catalunya s’endinsa ja en el seu quart any de vigència de manera inexorable, cruel i injusta, sense que ni la perspectiva del temps, ni el contrast amb els criteris jurídics dels tribunals europeus, ni l’elecció d’un govern progressista a Espanya hagin provocat cap canvi de rumb ni d’intensitat en el full de ruta venjatiu de l’Estat. No hi ha setmana que no hi hagi alguna notícia relacionada amb aquesta repressió en curs contra membres del govern, diputats del Parlament, càrrecs de les conselleries o de l’administració, alcaldes, regidors, activistes, manifestants i així fins als quasi tres milers de persones perseguides o perjudicades per la trama policial i judicial de l’Estat. Aquesta setmana, en què s’han convocat eleccions al Parlament arran de la condemna i destitució del president Quim Torra, la fiscalia ha tornat a collar els presos polítics catalans, oposant-se categòricament a la concessió d’un indult del govern espanyol.
No és pas cap sorpresa. La fiscalia ha estat sempre hostil a qualsevol relaxament en el càstig. Ha estat així fa poc, quan el Suprem va anul·lar el tercer grau i els permisos de treball i voluntariat concedits pels jutges de vigilància penitenciària. I torna a ser així ara, amb un argumentari més propi d’una voluntat de persecució política o ideològica que del rigor jurídic d’una institució inscrita en l’anomenat poder judicial. Amb arguments farcits d’acusacions gratuïtes de “corrupció” i de “rebel·lió” o de qualificatius com ara “criminals”, continua agafant-se a fets de naturalesa política i ideològica, com ara que els presos no han canviat d’idea, ni s’han penedit d’organitzar l’1-O, ni consideren que fos delicte, ni han renunciat a la independència de Catalunya o que van posar en qüestió la unitat d’Espanya, i fins i tot nega al govern espanyol la raó política de l’indult, com si la decisió governamental de concedir un indult no tingués inherent el component polític.