Les incerteses del 14-F
La decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) de mantenir cautelarment la data de les eleccions al Parlament el 14-F mentre no decideix sobre l’ajornament decretat pel govern provoca perplexitat. I no és només pel fet insòlit que siguin els jutges els qui prenguin aquesta decisió contra la lògica de la separació de poders i del normal funcionament de les institucions democràtiques; també, i sobretot, pel caos jurídic i emocional que genera aquesta convocatòria, anòmala i forçada, tant per la seva provisionalitat com per la incertesa sanitària que incidirà en tot el procés electoral, tenint en compte el moment crític de la pandèmia en què ens trobem a Catalunya i a tot Europa i l’evidència científica que cada dia reclama més prudència i més restriccions.
El fet que la data no sigui definitiva o que el TSJC pugui canviar-la en plena campanya amb milers de vots emesos i congelats al servei de correus és una de les irregularitats a què es veu sotmès aquest procés. Però també hi ha les derivades de la situació sanitària, com ara la resposta dels ciutadans cridats a formar part de les meses contra totes les recomanacions sobre interacció social que fa mesos que sentim i davant el risc evident de contagi. O bé, quina garantia de seguretat es pot oferir dins els col·legis electorals amb les mesures de protecció previstes. Per no parlar de les persones que renunciaran a exercir el seu dret al vot per por de contraure la malaltia o dels centenars de milers de ciutadans que avui no saben si podran votar el 14-F degut a la possibilitat força versemblant d’un contagi o una quarantena. En aquesta situació és lícit preguntar-se si el govern espanyol i el ministre de Sanitat estan prioritzant un interès partidista per votar a la protecció de la salut dels ciutadans en ple pic de la tercera onada, fins al punt de frenar els confinaments més durs que se’ls demana per no entorpir el seu pla. El que no deixa dubtes és que el senyor Illa no pot mantenir ni un dia més el conflicte d’interessos evident que li genera ser alhora ministre de Sanitat i candidat.