El prestigi i la dotació dels premis Bertrana

En la presentació de la nova edició dels Premis Literaris de Girona, el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova, va destacar el gran esforç que fan els responsables d'aquests guardons per mantenir-ne intacta la dotació en temps de crisi. Vilanova va afegir-hi que, de moment, la fundació no té previst rebaixar la quantia dels premis –encapçalats pel Bertrana de novel·la, un dels més ben dotats de la literatura catalana–, però que queda oberta aquesta possibilitat per a més endavant si els temps no milloren. En realitat, el prestigi de premis com ara el Bertrana, el Miquel de Palol de poesia, el Carles Rahola d'assaig o el Ramon Muntaner de literatura juvenil, els quatre de més tradició dins d'aquesta gran festa de les lletres, ja no hauria de dependre de les respectives dotacions econòmiques, i encara menys si han de servir per establir una espècie de rànquing entre els múltiples guardons repartits pels Països Catalans, en una competència insana que no beneficia ningú i que acaba perjudicant el nivell literari del país. Tot i així, s'ha de lloar aquest esforç de la Fundació Prudenci Bertrana i de les institucions implicades en els premis per tal que continuïn sent atractius per als autors, tant pel benefici econòmic immediat com per la bona plataforma de llançament que representen per accedir als lectors. Al marge de dotacions i festes més o menys impressionants, allò que quedarà sempre al final són els llibres.