La manca d’empatia desacredita Putin

A mesura que apa­rei­xen més fos­ses comu­nes for­ni­des de cadàvers de civils i a mesura que aug­menta l’esca­lada ver­bal dels diri­gents mun­di­als que, com Joe Biden, par­len ober­ta­ment de geno­cidi, crei­xen també les evidències sobre els exces­sos come­sos per les tro­pes rus­ses a Ucraïna. D’entrada, par­lar d’exces­sos en un con­flicte armat sem­pre és redun­dant, però la gra­ve­tat de les denúncies for­mu­la­des fins ara –que inclo­uen exe­cu­ci­ons sumaríssi­mes i vio­la­ci­ons a dones i nens– fa necessària una inves­ti­gació a fons a càrrec del Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal. Men­tres­tant resulta sarcàstic que parli de geno­cidi el pre­si­dent dels Estats Units, pri­mera potència mun­dial històrica­ment res­pon­sa­ble de mol­tes altres guer­res en què es van pri­o­rit­zar els interes­sos econòmics i que van gene­rar moltíssi­mes vícti­mes col·late­rals. I resulta igual­ment cínic que el pre­si­dent rus, Vladímir Putin, es faci l’ofès quan l’acu­sen d’haver comès crims de guerra a la fron­tera est euro­pea, quan va ser ell qui pri­mer va par­lar de geno­cidi a l’hora de refe­rir-se a la repressió exer­cida per Ucraïna con­tra els pro­rus­sos del Don­bass.

La vella dita ho deixa clar: la pri­mera víctima d’una guerra sem­pre és la veri­tat, per això resulta urgent i impres­cin­di­ble que les auto­ri­tats com­pe­tents rea­lit­zin un tre­ball rigorós sobre l’abast real de la violència adreçada cons­ci­ent­ment o per acci­dent con­tra ciu­ta­dans inde­fen­sos. És en aquest sen­tit que es troba a fal­tar per part de Putin una acti­tud més empàtica envers els morts, els ferits i els des­plaçats a con­seqüència de la seva decisió d’envair Ucraïna per la força mili­tar. En comp­tes de mos­trar el seu con­dol o de lamen­tar sim­ple­ment aquests efec­tes, el líder rus ha basat tota la política comu­ni­ca­tiva del Krem­lin a des­men­tir aquesta mena d’infor­ma­ci­ons o a cul­par-ne direc­ta­ment les tro­pes del pre­si­dent Zelenski. El tes­ti­moni de la premsa inde­pen­dent damunt el ter­reny des­munta la pro­pa­ganda russa i cer­ti­fica que, tot i ser al segle XXI, la guerra que ha escla­tat a les por­tes del nos­tre con­ti­nent empra el mateix nivell de sal­vat­gisme de sem­pre.