Editorial

El rumb dels Mossos d’Esquadra

La des­ti­tució del comis­sari en cap dels Mos­sos d’Esqua­dra, Josep Maria Estela, desig­nat encara no fa un any, obre en canal la crisi interna al si de la poli­cia de Cata­lu­nya. No es pot dir que sigui una sor­presa, si tenim en compte el soroll que ha gene­rat dar­re­ra­ment l’estruc­tura de coman­da­ment del cos i, d’altra banda, el fet que en els últims qua­tre anys els Mos­sos hagin tin­gut cinc caps dife­rents (López, Esquius, Sallent, Tra­pero i Estela). Cap dels dos fac­tors és, objec­ti­va­ment, un bon símptoma de l’ordre, el rumb i l’esta­bi­li­tat que ha d’impe­rar en un cos poli­cial que vet­lla per la segu­re­tat de tots els ciu­ta­dans d’aquest país. I, natu­ral­ment, és a la con­se­lle­ria d’Inte­rior que cal dema­nar expli­ca­ci­ons sobre per què l’home que va triar i desig­nar per obrir i lide­rar una nova etapa al cos dels Mos­sos, des­ple­gant la nova estruc­tura del cos, ha estat forçat a ple­gar ara. És pos­si­ble que no es pugui expli­car tot, o que no con­vin­gui expli­car-ho tot per no posar més pressió a un esce­nari ja prou ten­si­o­nat, però també cal tenir en compte que la ines­ta­bi­li­tat i la polèmica sos­ca­ven la cre­di­bi­li­tat del cos dels Mos­sos d’Esqua­dra, i la res­pon­sa­bi­li­tat del govern és donar expli­ca­ci­ons i mar­car un rumb clar jus­ta­ment per pro­te­gir la con­fiança dels ciu­ta­dans en la seva poli­cia.

No es pot obviar que la ines­ta­bi­li­tat dels Mos­sos arrenca de l’apli­cació de l’arti­cle 155 arran de l’1-O. Després d’aquells mesos d’inter­venció política del govern espa­nyol, el dete­ri­o­ra­ment del clima intern i del pres­tigi dels Mos­sos entre la població ha estat una cons­tant, però també és cert que d’allò ja fa qua­tre anys, i sem­bla temps sufi­ci­ent perquè el govern català hagi pogut recom­pon­dre una estruc­tura cohe­si­o­nada i fia­ble capaç de lide­rar i donar un nou impuls al cos. Els Mos­sos han de fun­ci­o­nar amb cri­te­ris de pro­fes­si­o­na­li­tat i una certa auto­no­mia, però són res­pon­sa­bi­li­tat directa del govern, i és el govern qui n’ha de mar­car la línia i el lide­ratge, qui ha de vet­llar per l’esta­bi­li­tat i el fun­ci­o­na­ment efi­ci­ent de la poli­cia i qui, en una situ­ació de crisi com l’actual, ha de posar ordre i recu­pe­rar el rumb, i donar tan­tes expli­ca­ci­ons com cal­gui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.