Editorial

Les ombres de Joe Biden

El balanç dels dos pri­mers anys de Joe Biden a la Casa Blanca pro­jecta aspec­tes neta­ment posi­tius, començant per la mateixa expulsió del trum­pisme com a ide­o­lo­gia i manera de lide­rar la pri­mera potència mun­dial i con­ti­nu­ant per l’impuls defi­ni­tiu a la vacu­nació de la covid, el lide­ratge occi­den­tal en el suport a Ucraïna –i a Europa– con­tra Putin des de l’OTAN o el G7, la taxa d’atur més baixa de l’últim mig segle als Estats Units o lleis impor­tants en matèria d’infra­es­truc­tu­res, con­trol d’armes o des­pesa social. És cert que qüesti­ons com la caòtica reti­rada nord-ame­ri­cana de l’Afga­nis­tan, l’incre­ment dis­pa­rat de la inflació o l’anul·lació per part del Suprem de la sentència Roe con­tra Wade, que posava el dret a l’avor­ta­ment sota la pro­tecció de la Cons­ti­tució dels EUA, han mar­cat també aquests 24 mesos de man­dat pre­si­den­cial, gene­rant una certa sen­sació de mun­ta­nya russa, però això no ha impe­dit als Demòcra­tes sor­tir airo­sos de les elec­ci­ons legis­la­ti­ves de mig man­dat i con­ser­vant el con­trol del Senat.

No obs­tant això, l’opti­misme mode­rat amb què Biden i els Demòcra­tes podien afron­tar rep­tes pen­dents en matèria econòmica, d’immi­gració, de lluita con­tra el canvi climàtic o de blin­datge legal del dret a avor­tar, així com la pers­pec­tiva de con­ser­var la Casa Blanca en les pre­si­den­ci­als del 2024, s’han esfu­mat de cop amb l’afer dels docu­ments clas­si­fi­cats de la seva època de vice­pre­si­dent de Barack Obama tro­bats a la seva antiga ofi­cina i al seu domi­cili par­ti­cu­lar. El fet, més enllà que pugui deri­var en una inves­ti­gació legal per part del fis­cal o política per part del Congrés, l’equi­para ine­vi­ta­ble­ment amb Donald Trump, dis­para con­tra la seva cre­di­bi­li­tat de cara al públic, i això no només mar­carà la segona mei­tat del man­dat, sinó que qüesti­ona molt seri­o­sa­ment una even­tual can­di­da­tura a la ree­lecció ja incerta tenint en compte que Biden tindrà ja 83 anys. Pot­ser ara Trump és menys amenaça que fa dos anys, però lidera la cursa al bàndol repu­blicà i, per bar­rar-li el pas, els Demòcra­tes neces­si­ta­ran, no només un bon lle­gat pre­si­den­cial, sinó també un can­di­dat fort, creïble i sense hipo­te­ques que a hores d’ara sem­blen no tenir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.