Opinió

Noves aliances territorials per afrontar les europees

Serà difícil que les properes eleccions al Parlament Europeu aconsegueixin mobilitzar els electors catalans, que van perdent confiança en l'europeisme en la mesura que veuen que tots els temes que ens afecten com a país queden encallats a Madrid –Estatut, finançament, el català i un llarg etcètera–. En les eleccions del 2004 la participació va ser del 40,3%, i per això hi ha un esforç dels partits catalans per renovar els candidats i promoure aliances per reforçar les candidatures. El cas més destacat és el d'ERC, que, després d'incorporar Aralar a la coalició L'Europa dels Pobles amb el consegüent enuig d'Eusko Alkartasuna, que s'hi manté, ha tancat un acord amb el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que en els anteriors comicis havia format el Galeuscat amb CiU i el PNB. Curiosament, a CiU els va bé aquest canvi, ja que tenen possibilitats de recuperar el candidat d'Unió que n'havia quedat fora. Les aliances per les europees són molt conjunturals, i CiU i ERC encara negocien amb altres partits nacionalistes de les Illes, el País Valencià, Aragó, Andalusia, Astúries, Cantàbria i les Canàries. Una prova de la seva poca solidesa és que al Congrés de Madrid, el BNG i el PNB han donat suport al PSOE en contra de CiU. Des d'ERC, Puigcercós defensa un front comú que vagi més enllà de les europees, i amb els resultats que obtinguin se'n veurà l'horitzó. S'ha de destacar l'esforç de CiU per presentar un candidat sobiranista com és Ramon Tremosa, i el d'ERC, amb Oriol Junqueras, compromès amb l'independentisme. Raül Romeva (ICV) ja és eurodiputat, però encaixa en aquest perfil renovador, que no ha acabat d'arribar al PSC amb Maria Badia, que senzillament ha intercanviat el lloc amb Raimon Obiols.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.