Editorial

Ciutadans se’n va, el mal ja està fet

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per Toni Romero, Susanna Oli­veira, Sara Muñoz, Irene Case­llas, Anna Ser­rano, Xevi Masachs, Núria Astorch i Xavi Cas­ti­llon

La renúncia de Ciu­ta­dans a pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons del 23-J anti­cipa el final d’aquest par­tit. Un desen­llaç pre­vi­si­ble que no es pot des­lli­gar de la funció ins­tru­men­tal que va tenir en l’ori­gen. Va néixer el 2006 a Cata­lu­nya rei­vin­di­cant-se dipo­si­tari d’una moder­ni­tat pro­gres­sista i no naci­o­na­lista, però es va haver d’inven­tar un con­flicte lingüístic perquè li fes­sin cas. Men­tre no va tras­pas­sar l’Ebre, el com­bat con­tra la immersió edu­ca­tiva i la presència del català en la vida pública el va sos­te­nir a Cata­lu­nya, però quan va par­ti­ci­par de la política esta­tal les difi­cul­tats per defi­nir-se van ser una cons­tant i l’han por­tat al descrèdit. Rei­vin­di­car-se libe­rals –fins i tot libe­rals pro­gres­sis­tes– però argu­men­tar i votar sovint com la dreta dura és d’una inco­herència difícil de sos­te­nir en el temps. Frag­men­tar el vot de la dreta espa­nyola en la dècada més cor­rupta del PP era rela­ti­va­ment fàcil per a un par­tit que feia ban­dera de la lluita con­tra la cor­rupció, sobre­tot quan els vents mediàtics i de l’Íbex bufa­ven a favor, però quan el PP ha reno­vat cares i la ultra­dreta ha tin­gut sigles dife­ren­ci­a­des, Ciu­ta­dans ha estat retra­tat com una mala còpia de l’ori­gi­nal i igno­rat com a opció de vot.

El dal­ta­baix del par­tit taronja ha estat tan des­co­mu­nal que també s’ha d’expli­car per raons inter­nes. Al Congrés dels Dipu­tats, dels 57 de l’abril del 2019 (a 9 escons del PP) va caure als 10 en la repe­tició de final d’any cau­sada perquè Albert Rivera va renun­ciar a ser minis­tre pen­sant-se que forçant uns nous comi­cis podria des­ban­car els popu­lars. A Cata­lu­nya, Arri­ma­das va gua­nyar les elec­ci­ons del 2017 amb 34 dipu­tats, aglu­ti­nant tot el vot espa­nyo­lista favo­ra­ble al 155, però el 2021 va recu­lar (6 dipu­tats) més enrere d’allà on venia (25, el 2015). La bom­bo­lla de ‘fake news’ sobre la llen­gua, la divisió i l’enfron­ta­ment social a Cata­lu­nya s’ha pun­xat i, eli­mi­nats d’Espa­nya, només cal espe­rar les elec­ci­ons als par­la­ments euro­peu i català perquè aquest arte­facte des­a­pa­re­gui de l’arena política. El seu lle­gat és nefast. El par­tit se’n va però les seves tesis i men­ti­des es que­den, ben assu­mi­des per la dreta rància, i el ras­tre de cris­pació, pola­rit­zació i agror és imper­do­na­ble i cos­tarà d’eli­mi­nar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia