Les consultes i la democràcia

La democràcia té, lamen­ta­ble­ment, un recor­re­gut molt curt a l’Estat espa­nyol, que té una tra­dició molt més llarga de governs auto­ri­ta­ris, quan no direc­ta­ment tota­li­ta­ris. Amb aquests ante­ce­dents no pot estra­nyar gens que a Espa­nya el poder s’enten­gui i tin­gui una tendència natu­ral a expres­sar-se ver­ti­cal­ment i de dalt cap a baix, fins al punt que orga­nit­zar un referèndum con­sul­tiu s’hagi pogut con­si­de­rar una dis­torsió, un perill i un objecte de delicte penal. La Cons­ti­tució del 1978 i 45 anys de democràcia for­mal i elec­ci­ons no han acon­se­guit trans­for­mar aquesta con­cepció cul­tu­ral i política, entre altres coses, perquè el poder té molt poca pre­dis­po­sició a debi­li­tar-se, a repar­tir-se o adqui­rir una major horit­zon­ta­li­tat, però també perquè els matei­xos ciu­ta­dans no han tin­gut la inqui­e­tud necessària per forçar una major par­ti­ci­pació en la cosa pública i les deci­si­ons de govern que els afec­ten i s’han con­for­mat donant el seu vere­dicte un cop cada qua­tre anys en les elec­ci­ons cor­res­po­nents i dele­gant tot el dret i la capa­ci­tat de decisió en els polítics i en els par­tits polítics.

L’Esta­tut de Cata­lu­nya pre­veu un més alt nivell de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana dels cata­lans i la llei de con­sul­tes del 2014, reta­llada i vigi­lada amb lupa pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, desen­vo­lupa aquesta pos­si­bi­li­tat, però no ha aca­bat de pro­duir l’efecte desit­jat, en part perquè les matei­xes ins­ti­tu­ci­ons, admi­nis­tra­ci­ons i par­tits polítics no són pro­ac­ti­ves amb aquesta fórmula de decisió i en part per les tra­ves i requi­sits que la mateixa llei esta­bleix no faci­li­ten, ans al con­trari, la ini­ci­a­tiva popu­lar de la con­sulta. El resul­tat és que l’Estat només ha auto­rit­zat sis con­sul­tes popu­lars muni­ci­pals a Cata­lu­nya en 45 anys. Això ens indica que no n’hi ha prou denun­ci­ant els defec­tes de la democràcia per la qual ens regim. També des de baix cal fer un esforç més gran d’impli­cació en els afers públics, grans o petits, i d’exigència a par­tits polítics i ins­ti­tu­ci­ons perquè accep­tin i faci­li­tin el trànsit cap a una democràcia més par­ti­ci­pa­tiva, fent les con­sul­tes més asse­qui­bles, efi­ci­ents i vin­cu­lants. És un recor­re­gut que cal fer per acos­tar els ciu­ta­dans a la política, però sobre­tot per coherència democràtica.