Editorial

Contenció per a una solució al Pròxim Orient

La cal­cu­lada ofen­siva de l’Iran con­tra posi­ci­ons isra­e­li­a­nes, la pri­mera vegada en la història que es pro­du­eix un atac directe, obre un esce­nari incert davant el qual és acon­se­lla­ble la con­tenció. Les carac­terísti­ques de l’ofen­siva ira­ni­ana, sobre­tot amb drons i amb avís previ per mini­mit­zar els danys, ja deixa entre­veure que la inten­ci­o­na­li­tat dels aia­tol·làs no és esca­lar el con­flicte a la regió sinó sim­ple­ment donar una res­posta a l’atac isra­elià con­tra el seu con­so­lat a Damasc. Entre altres coses perquè una guerra oberta con­tra el seu tra­di­ci­o­nal ene­mic en aquests moments no convé a ningú. No convé a l’Iran perquè el govern està afron­tant pro­tes­tes ciu­ta­da­nes crei­xents per la repressió a les dones, i amb aquest pano­rama obrir un front mili­tar de grans dimen­si­ons con­tra Israel, que ja té mobi­lit­zat a ple ren­di­ment el seu exèrcit a Gaza, no sem­bla ara per ara assu­mi­ble. Però tam­poc seria un esce­nari favo­ra­ble per al govern isra­elià, que veu­ria entor­pida la seva estratègia d’anor­rear Hamàs. Men­tres­tant l’atac ha ser­vit al pri­mer minis­tre Ben­ja­min Neta­nyahu per dis­treure l’atenció de la matança per­pe­trada con­tra la inde­fensa població pales­tina i alhora per revi­ta­lit­zar la seva aliança amb els Estats Untis i la Gran Bre­ta­nya, que l’han aju­dat a com­ba­tre la pluja de drons. Ara es tracta de veure si hi haurà res­posta isra­e­li­ana, com i quan. Lamen­ta­ble­ment l’opció mili­tar ha des­plaçat nova­ment la pos­si­bi­li­tat d’una solució dia­lo­gada a un con­flicte enquis­tat, l’ori­gen del qual convé recor­dar. Pel que fa a l’Iran, el govern democràtic i secu­lar del pri­mer minis­tre Moham­med Mos­sa­deq va ser der­ro­cat el 1953 per un cop d’estat impul­sat pels Estats Units i la Gran Bre­ta­nya, con­tra­ris a la naci­o­na­lit­zació dels pous de petroli. La dic­ta­dura ferotge poste­rior del xa Reza Pah­lavi va des­en­ca­de­nar la revo­lució islàmica i l’ascens al poder del cler­gue Ruhol·lah Kho­meini. Pel que fa a Pales­tina, el 1947 les Naci­ons Uni­des van deci­dir la par­tició de l’antic imperi otomà en dos estats, però només es va mate­ri­a­lit­zar l’isra­elià, en part per les guer­res des­en­ca­de­na­des pels matei­xos països àrabs. L’assig­na­tura pen­dent, doncs, és clara i, tard o d’hora, ine­vi­ta­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia