Editorial

EDITORIAL

Paradoxes en el repartiment de les pensions

Un cen­te­nar d'eco­no­mis­tes ha publi­cat un mani­fest en el qual avi­sen que l'actual sis­tema de pen­si­ons farà fallida l'any 2025 en el millor dels casos. Per si amb això no n'hi hagués prou, la pro­posta del govern espa­nyol de pos­po­sar l'edat límit de jubi­lació als 67 anys només ser­vi­ria per con­ju­rar els pro­ble­mes durant qua­tre anys. La solució? Cal­cu­lar la pensió sobre tota la vida labo­ral i aug­men­tar els anys de cotit­zació neces­sa­ris per tenir-hi dret. És a dir, abai­xar el volum glo­bal de les pen­si­ons. Les pre­vi­si­ons no es poden des­pat­xar com la pen­sada d'un grup d'eco­no­mis­tes, perquè són el resul­tat d'una aritmètica bàsica. Cal pre­o­cu­par-se per un pro­blema que es pot decla­rar amb més o menys cru­esa en els pròxims anys, però és dis­cu­ti­ble que la millor manera de fer-ho sigui l'alar­misme.

Una altra qüestió és si ana­lit­zem el repar­ti­ment ter­ri­to­rial de les pen­si­ons. Segons les dades del 2008, el saldo en pen­si­ons de Cata­lu­nya és posi­tiu en més de 1.400 euros per habi­tant i any, men­tre que el d'Astúries, per posar un exem­ple extrem, és nega­tiu en gai­rebé 9.000 euros. Això, què vol dir? Que després de l'espoli fis­cal que pateix el nos­tre país any rere any, el sis­tema de pen­si­ons espa­nyol no ha entrat ja en fallida gràcies a les apor­ta­ci­ons de Cata­lu­nya i de Madrid. És legítim pre­gun­tar-se si, en aques­tes cir­cumstàncies, els jubi­lats cata­lans encara han de fer algun esforç més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.