Regeneració de qui?

La regeneració és l'antídot que a la desesperada estan receptant molts dels qui tenen responsabilitats polítiques en el drama que suposa la corrupció i col·lateralment la caiguda en picat de la credibilitat de la classe política. Les enquestes conclouen que una gran majoria de ciutadans ja entreveuen els polítics com un problema i no com una solució per a la societat. Segurament aquesta regeneració és necessària. I ho era ja abans de la irrupció de casos de corrupció com ara el Millet i el Pretòria. La qüestió és si hi ha la voluntat i la capacitat des del mateix sistema polític català d'impulsar-la. La falta de lideratges clars i ferms no permet ser gaire optimistes. La temptació d'utilitzar la corrupció com una arma llancívola en la batalla política confirma la poca predisposició de fons dels dos partits majoritaris a buscar reformes positives. I a més augmenta el descrèdit del conjunt de la classe política. Parlar de regeneració sense propostes concretes creïbles i viables pot ser pitjor que no dir res. Però que els partits que esperen capejar el temporal amb paraules i missatges buits de continguts tinguin una cosa clara: de regeneració, n'hi haurà. Si no es fa des de la política els ciutadans la impulsaran des de fora. Que vagin pensant què és el que més els convé.