La salutació

El nou govern de Mari­ano Rajoy s'ha fet espe­rar quasi un any després del final de la legis­la­tura ante­rior, però ha tri­gat només un parell de dies a ense­nyar les cre­den­ci­als. El pri­mer dia envia a dete­nir l'alcal­dessa de Berga. Pot­ser em direu que això ho va orde­nar un jutge, però a hores d'ara ja no cal ser il·lusos i pen­sar en la teòrica sepa­ració de poders, que en els afers rela­ci­o­nats amb Cata­lu­nya ja ni la dis­si­mu­len: el govern apunta i la justícia dis­para. I el segon dia esce­ni­fica la detenció del supo­sat cap d'ETA, orga­nit­zació en el seu moment ter­ro­rista i que ja fa temps que ha aban­do­nat explícita­ment la violència.

Dos dies i dues mos­tres claríssi­mes d'apel·lació al diàleg per resol­dre con­flic­tes. El diàleg segons Rajoy, és clar. El diàleg dels autors del lema “sense violència es pot par­lar de tot”. Doncs ni tan sols es poden posar símbols com una este­lada en un ajun­ta­ment de Cata­lu­nya. I al País Basc ja poden anar espe­rant asse­guts que el govern espa­nyol agafi el guant dels que han renun­ciat a la violència per ini­ciar un diàleg que con­du­eixi a tan­car un epi­sodi de la història del País Basc i d'Espa­nya que només està espe­rant volun­tat política. En lloc de posar-se a resol­dre el pro­blema, es manté en el ter­reny del con­flicte. És un ús interes­sat i per­vers del poder polític que només bene­fi­cia l'Espa­nya into­le­rant que repre­senta sobre­tot el PP (però no només el PP). L'Espa­nya, i aquí també hi hem d'incloure Cata­lu­nya, que no admet la diferència i que només la tolera pas­sada pel jou de la sub­missió; o sigui, com a pecu­li­a­ri­tat.

Estem allà on érem fa segles. La salu­tació democràtica del nou govern de Rajoy és ben explícita. Per­fec­ta­ment assi­mi­la­ble a la d'Erdo­gan a Tur­quia.

El pro­blema que tenim els cata­lans hau­ria de ser només aquest: com podem sor­tir d'Espa­nya i entrar en una democràcia? I supo­sa­da­ment és el que estem fent amb el procés inde­pen­den­tista. Per això em pen­sava, il·lús de mi, que la con­fi­gu­ració del nou govern de Rajoy seria un ele­ment que sub­mi­nis­tra­ria cohesió al procés i entre els actors polítics impli­cats en el pro­jecte. Però ara que sem­bla que ja estem en la fase deci­siva, en la recta final, la que va dibui­xar amb pre­cisió i valen­tia el pre­si­dent Puig­de­mont, torna la mirada curta. Les reac­ci­ons de la CUP a la detenció de la seva alcal­dessa a Berga apun­tant als Mos­sos d'Esqua­dra i al govern de Junts pel Sí fan més favor a les inten­ci­ons de Rajoy que al procés inde­pen­den­tista. Pel que suposa de des­pesa inne­cessària d'ener­gia, perquè posa els fun­ci­o­na­ris en la pri­mera línia de la infan­te­ria en el con­flicte con­tra l'Estat i perquè, d'aquesta manera, segur que no hem afe­git ni un inde­pen­den­tista més a la causa. Perquè el que ens caldrà en el moment deci­siu no seran deso­be­di­ents, sinó votants.