Opinió

Keep calm

La Rosa de Reus

Tristíssim tot plegat, perquè aquesta mort ens fa veure com n'és, de difícil, acomboiar tota la societat

De poc li servirà a la Rosa de Reus, a la dona de 81 anys que va morir víctima de la pobresa que anomenen energètica, de la solitud, i d'aquest mal entès progrés, que ara anem veient si la culpa del tall elèctric és d'un reglament o d'un protocol. La Rosa de Reus símbol de la ciutat, i per extensió de totes les ciutats i pobles on les grans companyies subministradores que estenen la plaga del segle XXI actuen com els nous senyors feudals recaptadors de tributs i que ens remet a les desigualtats de l'època de la pesta. La llegenda reusenca de la pastoreta ve del segle XVI, la d'Isabel Besora a qui es va aparèixer la Mare de Déu que li va donar el missatge que es recuperés el costum d'encendre una candela tan llarga que permetés fer el tomb a les muralles de la ciutat i que arribés encesa a l'altar. Els jurats de la ciutat no se la van creure. No donaven fe a aquest protocol o reglament, i n'hi exigien proves. Va haver de ser una segona aparició virginal la que aleshores segons les versions situen una rosa a la galta, o un petó. El cas és que la rosa va passar de la galta de la pastoreta a l'escut de Reus. Ara s'hi ha encarnat amb aquesta altra Rosa a qui una candela, o una espelma, amb què mirava de deslliurar-se de la foscor se l'ha acabat engolint. Tristíssim tot plegat, perquè aquesta mort ens fa veure com n'és, de difícil, acomboiar tota la societat, que ens ressitua en debat de la lluita contra les desigualtats. L'assagista, musicòleg, erudit, de pensament immens Ramon Andrés al seu darrer llibre Pensar y no caer diu que la desigualtat és en nosaltres, i que fins que no assumim que és dins la nostra estructura mental no ho acabarem de corregir. L'individualisme no és altra cosa que la ideologització d'un mateix: “Haver caigut en la ingenuïtat de creure que estem capacitats per repartir-nos el pa ha estat un equívoc al qual ha contribuït l'humanisme utopista, sempre doctrinari.” I encara afegeix Andrés: “No hi ha res tan nihilista com aspirar al paradís.” Que els ho diguin a aquestes companyies de beneficis milionaris on basteixen el seu paradís!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia