Vint anys i fundació
La junta del Casal Sant Marc recorda i honora avui els cinc expresidents que hi ha hagut en aquests vint anys
A la Garrotxa Meridional (Pla dixit) hi ha un poble, que és el meu i el de mil dos-cents vilatanes i vilatans més, on avui s'hi celebra el vintè aniversari del seu Casal Sant Marc. També, i dins la mateixa celebració, s'hi farà el que en podríem dir la presentació oficial de la Fundació Maria Rosa Sans, la dona que va ser la segona presidenta del dit casal en temps difícils per engegar-ho tot i superar-ho tot, el nom de la qual va lligat des d'avui a una fundació que tindrà en compte i ajudarà aquells nois i noies que, amb possibilitats d'estudiar i fer-ho bé, no ho poden fer per manca de mitjans. I és que Maria Rosa Sans, a més de presidenta de l'entitat, va ser mestra al seu mateix poble, d'aquí ve la finalitat de la fundació.
La junta del Casal Sant Marc recorda i honora avui els cinc expresidents que hi ha hagut aquests vint anys, durant els quals l'associació de gent gran (i no tan gran) ha funcionat a meravella o quasi, malgrat els problemes i entrebancs propis inherents a un col·lectiu que cuida i mou més de tres-centes persones socis i sòcies (un vint-i-cinc per cent dels vilatans). Aprofitant la festa i commemoració, l'acte central de la qual serà un dinar elaborat pels germans Guitart de Roses i la projecció del documental històric Ara que tenim vint anys, la família de Maria Rosa Sans presentarà la nova fundació, amb seu al poble –que també és el meu, ja ho he dit. I com que me'n sento agraït i ufanós, per això en dono clarícia aquí.
Ja sé (fa temps) que la relativitat és un factor essencial per a valorar i sospesar realitats, esdeveniments i tot això. Sé que si neva un centímetre a Barcelona serà portada de tots els diaris, i que si neva dos pams a la Vall d'Hostoles ningú no destacarà res. També sé que en aquest país, si hom no va a fer un pet a Barcelona, és com si no l'hagués fet; i per això em sap una mica de greu haver de parlar del meu petit poble i del que s'hi cou, del que hi fem. Però trobo que encara és més important perquè l'esforç és més autèntic, el treball més tossut i la il·lusió més espessa. En el cas d'avui, tant el vintè aniversari del Casal Sant Marc com la presentació de la Fundació Maria Rosa Sans són, per als vilatans de Sant Feliu de Pallerols, fets eminents que destaquen i destacaran en la portada i primeres pàgines de les nostres menudes, senzilles, desnerides notícies de poble.
