Barcelona al món

Avui fa justament un any que l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, inaugurava el primer consolat de mar de l'era moderna. Barcelona, una ciutat de gran projecció internacional, no tenia incomprensiblement cap tipus de «plataforma diplomàtica» per «vendre's» als principals centres mundials. Barcelona recuperava així una figura històrica, la del consolat de mar, i ho feia en un lloc que representa l'emergència de nous poders com és la Xina. Per això l'alcalde Hereu va inaugurar aquesta primera oficina internacional de la capital a Xangai. Des de llavors Barcelona ha fet camí. I Déu n'hi do, en un any. Després de Xangai van venir Berlín, Buenos Aires, Dubai, Hong Kong, Londres, Nova York, París i Singapur. La voluntat de l'Ajuntament barceloní és aconseguir obrir fins a catorze consolats de cara a l'any vinent. Amb situacions com la ciutat de Mèxic, Copenhaguen, el Caire, Los Angeles i Nova Delhi. Aquell 10 de novembre del 2008, Hereu plantejava un repte d'envergadura. Amb els consolats es perseguia situar Barcelona com «la porta d'entrada a Europa» i també el trampolí cap a l'Amèrica Llatina, per a l'emergent orient. Aquesta fita no és donar a conèixer Barcelona sinó difondre Barcelona, que no és ben bé el mateix. No podem oblidar que la capital catalana és ja una ciutat molt coneguda en l'àmbit internacional, especialment des dels Jocs Olímpics del 1992, per la qual cosa l'esforç s'ha de concentrar a explicar Barcelona més que no pas a presentar-la. Per això els que s'entossudeixen a presentar les problemàtiques socials que Barcelona té, com qualsevol ciutat de les seves característiques, en una fotografia moguda de la realitat barcelonina provoquen una distorsió en la projecció internacional que es pretén aconseguir. Cal exigir a l'Ajuntament que faci front a situacions com la prostitució en determinats barris, o la concentració de petita delinqüència en alguns punts de la ciutat. Però l'evolució d'una ciutat s'ha de valorar amb perspectiva. Ara Barcelona ha de mirar endins. Als barris. Però això no és incompatible amb vendre al món aquesta Barcelona heretada de l'efecte 92. Sense ensucrar més del compte, però sense fer trampa.