Avís a navegants

Navegar no és un luxe, és un dret, segons assegura la flamant Asociación de Navegantes de Recreo (es diuen així, en castellà). No tinc res en contra de l'afició d'anar mar endins tot i que a mi no m'hi trobaran, però en els temps que corren costa pensar que algú creï una entitat per defensar determinats drets. Es pot defensar el dret a un habitatge digne, el dret a treballar –i segur que la indústria de la nàutica hi contribueix amb molts llocs de treball directes i indirectes–, el dret de les dones a no ser maltractades, el dret a no morir-se de gana, fins i tot el dret a respirar un aire menys contaminat en ciutats com Barcelona. Es pot reivindicar el dret a la presumpció d'innocència dels detinguts en el cas Pretòria i el dret a parlar el català al Parlament. Hi ha coses més bàsiques i d'altres més espirituals el dret a les quals es pot defensar. Però el dret a navegar? Amb l'aigua que baixa, és d'un esnobisme compulsiu. Qui tingui temps i diners per dedicar-se a la vella afició de la nàutica, que ho faci. Com en qualsevol altra activitat hi ha unes normes i legislacions que han de complir. I fins i tot puc entendre que hi hagi qui s'associï per mirar d'organitzar activitats en aquest camp o per promoure canvis en les normes, com és el cas. Però no devaluem el concepte del que és un dret quan estem parlant d'una simple opció personal.