Opinió

A la tres

La perdiu no sap ni on és

“Ja n'hi ha prou de fer veure el que no sou. No us podeu pas sentir còmodes negant la vostra realitat

M'adreço a vosal­tres. Sí, sí, a vosal­tres. Per­deu la por. Sor­tiu de l'armari. Mos­treu-vos com sou. Reconèixer-ho és fàcil. Sabeu que quan es pre­nen cer­tes opci­ons es per­den amics, fins i tot família. Però en defi­ni­tiva és la vos­tra opció i els altres l'han de res­pec­tar. Ja n'hi ha prou de fer veure el que no sou. No us podeu pas sen­tir còmodes negant la vos­tra rea­li­tat. Movent-vos en aquesta ambigüitat que fa que la gent no sàpiga si sou carn o peix. A hores d'ara, en aquest segle XXI, i a Cata­lu­nya, ningú us incre­parà (bé, només els hoo­li­gans habi­tu­als de Twit­ter). I a Espa­nya, com que n'hi ha tants o més com vosal­tres, la comu­ni­tat us rebrà amb els braços oberts. Jo fa temps que hau­ria fet el pas. Hi haurà molta gent que no us entendrà? Segur. Però ara n'hi ha molta que tam­poc us entén. Un dia dieu que sou una cosa i l'endemà, una altra. Tant se us pot veure en una mani­fes­tació de rebuig com alçant l'única ban­dera que, a hores d'ara, repre­senta una certa rea­li­tat. Totes les tàcti­ques tenen un final. I la vos­tra ja fa llufa. Al final de tant mare­jar la per­diu, aquesta no sap ni on és. De veri­tat, dir-ho és fàcil. Pot­ser us fa ver­go­nya perquè dece­breu algú, però no es pot viure per fer con­tent tot­hom. Repe­tiu amb mi: “No vull la inde­pendència de Cata­lu­nya.” Un altre cop, però ara amb més ànim i a poc a poc: “No. Vull. La. Inde. Pendència. De. Cata­lu­nya.” Eh que ha estat fàcil! Amics comuns, us hem de poder comp­tar. I aquest joc és dual, binari, com la vida. Va de 0 i 1, de sí o no, del yin i el yang, de blanc o negre, de caixa o faixa. Que no voleu que us comp­tin amb el bàndol de la “dreta”? Però si ja hi són els del PSC i els del PSOE! Ah, que sou nous. Que sou la nova esquerra... Ja està! Digueu que vosal­tres el que voleu és refor­mar tot Espa­nya! Però dei­xeu de tocar-nos els nas­sos. El referèndum té data i no té dia i hora perquè el govern no s'ha vol­gut pas­sar. Aneu fent via, que així els vos­tres col·legues que pen­sen de manera dife­rent es podran escin­dir i tin­drem la foto­gra­fia com­pleta. I si no us agrada... ho sento molt. És la vida. Ens veu­rem a les urnes!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.