Opinió

LA GALERIA

Empurianàpolis

Narcís Jubany es va perdre pels vials de la urbanització el dia de la inauguració

A mitjan anys seixanta, un grup d'empresaris aficionats a volar buscaven un lloc idoni a la Costa Brava per posar-hi un aeròdrom; anaven sovint a volar a França i de la cosa de les avionetes van passar a la idea de fer una urbanització al costat de la pista d'aterratge. Es van inspirar en el que havien vist a la Camarga, una zona amb molts aiguamolls. Havien quedat encisats pel model francès d'urbanització amb canals i xalets, i el van voler importar. L'espai d'aiguamolls entre la Muga i el Fluvià els va semblar un espai idoni, i així va néixer Empuriabrava. Entre els promotors d'aquell invent, hi havia Miquel Arpa, Ferran Vilallonga, Pere Coll i el marquès de Sant Mori, Antoni de Moixó i Güell. També tenien un bon aliat més ideològic i literari, el poeta castelloní Carles Fages de Climent, que proposava que aquell projecte, que ell veia com la nova Empúries, fos batejat com a Empurianàpolis. Però en el bateig li van posar el nom d'Empuriabrava. L'oficiant va ser el bisbe i cardenal Narcís Jubany, que va fer retardar la cerimònia, ja que amb el seu Seat 600 es va perdre entre els carrers, vials i canals de la urbanització.

Amb encerts i errades, en ple boom turístic i d'especulació urbanística es va construir una marina residencial de dimensions colossals amb xalets arran d'aigua i amb la barca a la porta de casa. Aquesta és la part més maca, extensa i important d'Empuriabrava que, ens agradi o no el model, ha fet guanyar diners a molta gent i ha generat molts llocs de treball. Però hi ha una altra part de la urbanització que no és tan maca i que ha esdevingut la zona més conflictiva d'Empuriabrava; és el conjunt d'edificis d'entre tretze i vint plantes d'alçada conegut com a Delta Muga, situat a un extrem de la urbanització, al costat de la desembocadura de la Muga. Una promoció envoltada de polèmica i irregularitats, on poden viure unes tres mil persones en funció de la temporada, i que al cap dels anys s'ha convertit en una zona insegura, amb delinqüència i molts conflictes, només cal repassar les hemeroteques. Però el mal ve d'origen, el model idíl·lic d'aquella Venècia catalana res té a veure amb aquesta part de la urbanització, que es va aixecar amb moltes irregularitats especulatives, contravenint normatives, sense escales d'incendis, ni sortides d'emergència, etc. I com que allò que comença malament, malament acaba, Delta Muga es va anar degradant, malgrat els esforços dels diferents consistoris castellonins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia