Opinió

LA GALERIA

Guia Fages de Figueres

Fages de Climent va escriure de manera entusiasta sobre la ciutat

La guia Fages de Climent a Figueres serà presentada a la biblioteca que du el seu nom el proper dissabte 8 d'abril a les 12 del migdia; seguidament s'encetarà l'itinerari pels volts de la Rambla. La capital empordanesa ja disposava d'una guia literària: la que va confegir Francesca R. Uccella el 2012 amb textos de M. Àngels Anglada, i ambdós parcours han estat promoguts per la Càtedra Anglada-Fages que acomboia Mariàngela Vilallonga. Ara, doncs, Figueres disposarà de l'altre recorregut urbà que ha possibilitat els textos del segon escriptor que dona nom a la institució universitària gironina; dit sigui de passada, avui que Figueres passa un moment prim –i en comparació amb Girona, més, que diu aquell–, bé que pot presumir que l'esmentada càtedra de la UdG porti el nom de dos figuerencs, una d'adopció i l'altre de naixença. Seguim amb la guia Fages de Climent a Figueres. Conté part dels poemes i proses que l'escriptor va dedicar a la ciutat que estimava amb passió, i on va néixer i morir tot i que hi va viure ben poc perquè es va estar a Castelló d'Empúries, Barcelona i Sant Sadurní d'Anoia. Aquestes referències literàries estan ordenades seguint un recorregut precís per tal que el lector –veí, resident o turista– pugui autoguiar-se ordenadament i anar-se aturant per contemplar els elements urbans i llegir què en va escriure Fages. Aquest amable viacrucis arrenca a la casa natal del poeta de la placeta Baixa de la Rambla, la del cèlebre epigrama “Al carrer de Monturiol / l'inventor del submarí, / jo i en Salvador Dalí / –tres genis– hem vist el sol”, i consta de 25 estacions repartides per la vila i aptes per a tots els curiosos. Comprèn l'esmentat passeig –l'estrella literària i urbana no només de Fages–; botigues del Rovell de l'ou; hotels i restaurants; indústries i tallers mecànics; institucions culturals i sanitàries; en Dalí i les seves dues cases; en Deulofeu i la Ben Plantada; la Vayreda i les altres cariàtides, etcètera. Tot plegat vist amb ulls i amanit amb sentiments previs a la mort de l'escriptor, el 1968. Fages va estimar més Figueres que no pas la nissaga figuerenca de la seva família; en aquest sentit es va decantar més pels Climent castellonins. Però sobretot el Fages tardoral, el que feia estades a la fonda Roca (on va haver-hi la drogueria Berta, al costat de can Fajol) i el que, quan estava malalt, “vivia” a la clínica Santa Creu del seu parent i amic Dr. Vila, va escriure de manera entusiasta sobre la ciutat que, poblada de pintors, escriptors, restauradors..., li va oferir una vellesa amable i càlida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia