Tribuna
Contrarevolució energètica
“Tot sembla caminar cap a una gran simulació
Un estudi publicat per la revista Nature Climate Change suggereix que els actius financers mundials estan sobrevalorats, perquè no internalitzen els costos del ritme a què avança el canvi climàtic. És a dir, ni al sistema financer ni als lobbies de les energies fòssils els interessa que la transició energètica sigui ràpida. Hi ha en joc més de 12 milions de llocs de treball a escala mundial que encara ofereixen el carbó, el petroli i el gas que no poden ser substituïts de sobte pels que donarien les renovables (actualment uns 8,1 milions, segons l'Agència Internacional de les Energies Renovables-Irena).
Els “negacionistes” volen guanyar temps per acabar d'explotar els nous jaciments de gas (mitjançant el fracking) i de petroli (com ha decidit fer-ho Repsol a partir del 2021 a la reserva localitzada a la badia de Harrison d'Alaska). El president Trump ja ha optat per ressuscitar els polèmics oleoductes de Keystone XL i Dakota Access i reiniciar les perforacions a l'Àrtic.
Enterrant el ‘Clean Power Plant' d'Obama, el president Trump llança un missatge de tranquil·litat al món financer i al lobby del carbó, representat per l'American Coalition for Clean Coal Electricity que li va donar suport electoral. Es tracta d'endarrerir la dinàmica marcada per la COP 21 que comprometia els EUA (responsable del 15% de les emissions del planeta) a reduir un 26% i un 28% les emissions pel 2025 respecte als nivells del 2005.
Mentre el 28 de març es signava el decret de contrarevolució energètica a la seu, per més inri, de l'Agència de Protecció Ambiental, la Xina (responsable del 26% de les emissions) acordava la inversió de 2.350 milions de dòlars per potenciar les energies renovables. Un dels punts del decret és evitar que les agències federals divulguin dades sobre l'impacte local del canvi climàtic (per les desinversions que s'hi puguin produir) i establir normes sobre la forma de quantificar les emissions potencials de gasos d'efecte hivernacle.
Tot sembla caminar cap a una gran simulació: Trump seria conscient dels efectes del canvi climàtic a les zones de platja on el seu imperi ha construït camps de golf i hotels, especialment a Florida i Indonèsia. Una prova del cinisme del president és el projecte a Doonberg (Irlanda), on el seu grup econòmic ha adquirit un camp de golf i un complex hoteler. La família Trump ha optat per construir-hi un mur de 5 metres d'alt i un quilòmetre de llarg per protegir les instal·lacions de l'erosió del litoral que provocarà la pujada del mar.
L'equip de “climatoescèptics” encapçalats per Rex Tillerson, expresident de l'Exxon Mobil, com a secretari d'Estat, vol marcar el compàs de la transició energètica per donar temps a fer que les big oil dominin l'era solar i planifiquin un nou ordre financer internacional basat en l'economia verda.
