La guerra de successions

Capficats com estem amb l'Estatut, el Tribunal Constitucional i les consultes sobre la independència de diumenge vinent no hem parat prou atenció a la guerra del tripartit sobre les successions. Res té a veure el tema amb la guerra del 1714 sinó amb una de més moderna. La que mantenen els socis del govern tripartit entorn de la rebaixa de l'impost que grava el traspàs de patrimoni d'un difunt als seus hereus. Mentre que el PSC i ERC ja tenen un acord, ICV-EUiA se'n desmarca i, de moment, fa el ronso i carrega contra la intenció de socialistes i republicans. Sense entrar a debatre el fons de la posició de cadascun dels partits, resulta paradoxal que una mesura tan important per a molts ciutadans, però a l'hora tan simple de concretar, suposi un maldecap per a l'estabilitat governamental. Arran de l'ambivalència de CiU, ja seria per a nota que el govern d'esquerres hagués d'acabar aprovant la rebaixa amb el PP, que ja s'hi ha mostrat favorable. El peatge de la mort, com l'ha qualificat alguna campanya publicitària, és un impost absolutament desfasat. De quan les fortunes s'heretaven de pares a fills i no de societat instrumental a societat instrumental, perquè els únics que acaben pagant l'impost són aquells que han heretat els pisets dels pares per poder sobreviure. Ni sobre això es poden posar d'acord? Els polítics han de ser la solució dels problemes de la gent i no un problema per a la ciutadania. I aquest de l'impost de successions n'és un, i de gros. Permeti'm la tètrica ironia, però a veure si el solucionen abans que ens morim!