Parlant de les urnes

El procés que viu Cata­lu­nya fa que es parli, de vega­des de forma insis­tent, d'uten­si­lis –per dir-ho d'alguna manera–fins fa pocs anys com­ple­ta­ment igno­rats. És el cas de les urnes. Les de cartró uti­lit­za­des per al procés par­ti­ci­pa­tiu del 9-N ja van ser objecte d'un ampli debat. Molts van veure en aque­lles urnes ple­ga­bles encar­re­ga­des al Cen­tre d'Ini­ci­a­ti­ves per a la Rein­serció (Cire) de Lleida la metàfora per­fecta per a una votació que, mal­grat mobi­lit­zar més de 2,3 mili­ons de per­so­nes, no va ser la con­sulta pro­mesa. Poc va impor­tar que en elec­ci­ons poste­ri­ors, com les d'Holanda, veiéssim imat­ges de con­te­ni­dors sege­llats per a les legis­la­ti­ves o que països com Suïssa o el Canadà apos­tin habi­tu­al­ment pel cartró en els seus comi­cis. La mofa estava ser­vida. El to bur­leta d'ales­ho­res con­trasta amb l'agror amb què s'ha rebut l'acord marc publi­cat ahir al DOGC per ini­ciar la com­pra de les urnes per al referèndum. Unes 8.000 per un import apro­xi­mat de 200.000 euros. I el gros de l'encàrrec, per a les de meta­cri­lat. La tinta gai­rebé encara era fresca que la fis­ca­lia ja va anun­ciar que pre­sen­tarà una que­re­lla con­tra el govern quan es pro­du­eixi l'adqui­sició. Les com­petències en par­ti­ci­pació i pro­ces­sos elec­to­rals blin­da­rien la com­pra d'unes urnes que sem­pre s'havien dema­nat al Minis­teri de l'Inte­rior. El préstec, ara impen­sa­ble. Urnes, pape­re­tes... el debat seguirà. Perquè, en el fons, par­lem de democràcia.