Alguna cosa es mou

Gent gran votant per primer cop per la independència, joves contents d'estrenar-se en l'exercici del dret, immigrats anhelant poder fer-ho en les properes eleccions al Parlament... Es va poder veure tot això i més. I si alguna cosa van deixar clara les consultes del 13-D és que la societat catalana, això que els polítics en diuen el país, i, a més, s'atreveixen a parlar en nom seu, està molt per davant dels seus representants a les institucions. Va ser una lliçó cívica que va desbordar les quadriculades formacions, algunes de les quals intenten ara portar la petja del moviment al seu terreny. Hi va haver un 27,4% de participació, una mobilització considerable si es té en compte que gairebé no hi ha hagut campanya i que les convocatòries no eren vinculants, i una victòria rotunda del «sí», amb un 95% de suports.

Si bé no compleixen l'expectativa, els resultats demostren que els partidaris de la independència van sumant. Dels referèndums de diumenge, però, també s'extreu que, a hores d'ara, no hi ha una majoria social per l'Estat català. Per això, és precipitada la iniciativa legislativa popular registrada al Parlament per celebrar un referèndum nacional vinculant el proper 25 d'abril, quan s'ha de celebrar la tercera onada de consultes després de les del 13-D i el 28 de febrer. La ILP pot condicionar les convocatòries de la primavera i sobretot generar frustració. Cap formació no li dóna suport i això l'aboca directament al fracàs, cosa que ja va passar amb la iniciativa registrada al maig pels Deumil.cat després de la multitudinària manifestació sobiranista a Brussel·les, que ni tan sols va començar la tramitació del Parlament perquè la mesa no la va atendre.

Les consultes de diumenge demostren que alguna cosa es mou. A poc a poc, però es mou. Per això va resultar especialment lamentable que, quan no havien passat ni 12 hores del tancament dels col·legis electorals, els portaveus de les dues plataformes que les muntaven –la Coordinadora Nacional de Consultes i Osona Decideix– es tiressin els plats pel cap retraient-se la baixa participació, amb acusacions d'interessos partidistes. Malgrat que ara miren de girar full de la picabaralla, la imatge de perpetua divisió de l'independentisme és trista i dóna raons als que menystenen les consultes. I les prop de 200.000 persones que, diumenge, de manera voluntària, festiva i cívica van exercir el dret democràtic de participació del qual tant s'omplen la boca els partits, els estan enviant un missatge. Seria bo que se'ls escoltés.