Full de ruta
Revolució no vinculant
Podem, simplement, nega el dret a l’autodeterminació quan diu que el referèndum no podrà ser vinculant
En els darrers dies, les bases de Podem han votat quina és la postura que ha de prendre el seu partit a Catalunya davant la convocatòria, per ara unilateral, del referèndum de l’1 d’octubre. La majoria dels votants, un 38%, van optar, i aquesta és la decisió adoptada per la direcció, per defensar la mobilització però considerar-lo només vinculant a efectes polítics i no pas jurídics en no tenir l’aval de l’Estat . Per tant, Podem ha decidit negar el dret d’autodeterminació del poble català perquè, no ens enganyem, dir que un referèndum unilateral no és vinculant és negar-lo, simplement. És normal que el PSOE hagi renunciat al punt 11 de la seva resolució política del Congrés de Suresnes, aquella que, pomposament vist ara, va batejar com el de la ruptura democràtica i celebrat a l’exili. Aquest punt 11 deia, textualment, que el PSOE reconeixia el dret a l’autodeterminació dels pobles ibèrics. Eren altres temps. Després van venir els GAL –estranya forma de reconèixer aquest dret– i ara estan més per les portes giratòries.
Hi ha un sector dins de Podem , però, que sí que ha fet públic que el consideren vinculant a tots els efectes. Aquesta seria l’opció dels que es diuen revolucionaris. No? Quina revolució s’ha de fer si s’ha de fer de la mà de l’Estat? Una revolució no vinculant? Les revolucions arriben quan arriben i cal, si realment ho ets i no només ho fas veure, pujar al carro. Ben segur que molts dels militants dels diferents partits d’esquerres que avui estan pel dret a decidir se la imaginaven diferent. Però, mira, ha arribat així. I és molt transversal, sí. I hi ha qui la desllueix, sí. Però les coses són com són i seria bo definir-se d’una vegada. Almenys Podem ho ha demanat a les bases i s’ha definit. I un 28% dels que van votar en aquesta consulta ho van fer per demanar que Podem anés a totes i ajudés a fer-lo possible i vinculant. Catalunya en Comú ho ha de decidir el primer cap de setmana de juliol. Seria bo posar fi al seu processisme particular i davant d’una realitat, que l’Estat no el deixarà fer, prengui partit d’una vegada.
