Punts esportius

El periodista Santi Carreras acaba de publicar un llibre voluminós i molt il·lustrat que explica la història de l’esport a Mataró des dels orígens documentats, el 1802, fins al 1950. Vaig assistir a la presentació. Hi vaig saludar Jordi Basté, Ramon Besa, Pere Artigas..., desplaçats a Mataró per a l’ocasió. En Basté em va comminar: “Has de parlar d’aquest llibre.” M’hi poso. Sempre faig el que Basté m’indica.

Vaig adquirir el llibre, i en Santi me’l va dedicar: “A Manuel Cuyàs, que aquí trobarà punts i comes ben posats.” Des que vam començar junts a la revista El Maresme en Santi em diu que no situo bé ni punts ni comes i que faig els paràgrafs extenuants. El meu pare, que era dibuixant, un dia va participar en una exposició col·lectiva. Un crític local que signava amb pseudònim se la va carregar. Es va engegar una polèmica que va acabar amb els artistes reclamant que el crític donés la cara. El crític els va respondre dient que es deia Comas i que amb aquest aclariment posava punt a la discussió. El pare va publicar una caricatura: algú deia als artistes: “Apa, que us han posat punt.” Ells responien: “No, ens han posat Comas.” Vull dir, Santi, que ve de família.

Al cap de tres dies vaig comunicar a en Santi que m’havia llegit el llibre de dalt a baix i d’una tirada. Va quedar sorprès: jo, en principi refractari a l’esport. A la pràctica o contemplació de certes activitats esportives, sí. A la història, no. El llibre d’en Santi és una crònica de les cròniques que sobre l’esport mataroní es van publicar a la premsa. Del conjunt, en surt la història. La de l’esport i la de la ciutat. Com un estudi de Joaquim Llovet, el gran historiador de Mataró, però vist des d’un altre angle. La complementació és perfecta. Hi constato l’obsessió dels meus antics conciutadans pel ciclisme i la boxa. A casa sempre hi va haver una bicicleta. El pare, per enfortir-se, havia anat a picar sacs al gimnàs d’en Kamalof, un dels grans personatges del llibre. Hi constato també que, com sempre, uns pocs ho fan tot. Molts dels que feien natació a mar o en un safareig perquè no hi havia piscina, a l’hivern pedalaven, jugaven a futbol, introduïen el bàsquet o feien volar coloms. Els excursionistes de la UEC es dedicaven al cine amateur o als certàmens poètics i, amb els científics, a propulsar el catalanisme. Un aquarel·lista mal puntuat per Comas feia regates. Dos atletes van arribar a alcaldes. Un es va haver d’exiliar i l’altre va ser afusellat. La narració dels anys esportius de la postguerra és més eloqüent en dramatisme que cap altra.

Es va fer una segona presentació per insistir als clubs i als esportistes que han de posseir un llibre que els n’explica els orígens. Que no siguin només els culturetes qui el valorem.