Ara torno
Ai, els barcelonins
“Per a molts que hi fan negoci, el turista és un ésser superior al barceloní
Després dels conflictes en “l’apassionant món de la parella” que el Dr. Soler tractava tan bé en l’inoblidable Persones humanes, potser no n’hi ha cap altre de tan apassionant com el que mantenen els barcelonins amb l’apassionant món del turisme. En només una setmana dues enquestes de les que encarrega habitualment l’Ajuntament de Barcelona ens indiquen, a mode de titular, que el turisme ja és el primer problema per als barcelonins i que el turisme és la segona font de conflictes de convivència segons els barcelonins, i segurament també relacionada amb la primera classificada, el soroll dels veïns, i la tercera, el soroll al carrer.
D’entrada, ja se sap que les enquestes, curiosament o no, sempre solen respondre als interessos de qui les encarrega. I també, com precisa molt bé Iván Vila, el redactor d’aquest diari que ha informat dels dos temes, surtin els resultats que surtin, els que manen i els que estan a l’oposició els interpreten també al seu interès: el govern de Colau diu ara que aquestes percepcions el legitimen per combatre els excessos i l’oposició diu que aquests percentatges revelen que la política que hi aplica el govern és nefasta. Des d’un punt de vista polític, doncs, el tema em desinteressa, perquè ni uns ni altres parlen realment del turisme. Politiquegen, com en tants altres afers.
La qüestió del turisme a Barcelona està més en mans dels que hi fan negoci o busquen fer-n’hi. I aquests, segurament amb honroses excepcions, sí que només en tenen un, de problema: els barcelonins. Com més turistes, millor. Per a ells, Barcelona seria un paradís per al turisme si no fos pels barcelonins. Sí. Si no fos pels barcelonins, els turistes podrien anar en bicicleta i en manada per on volguessin. No només per les voreres, com ara, sinó també per la calçada i, fins i tot, pels carrils bici. Si no fos pels barcelonins, els segways, els patinets elèctrics o aquells cotxets de tres rodes i dues places podrien tenir via lliure sense cap vianant ni conductor que els molestés. Si no fos pels barcelonins que volen viure on han viscut sempre, les immobiliàries no els haurien de fer fora dels pisos per llogar-los als turistes multiplicant el lloguer. Si no fos pels barcelonins que encara hi van a comprar, el mercat de la Boqueria (i els altres) podria ser tot sencer un parc temàtic. Si no fos pels barcelonins, tots els comerços podrien ser de marques de moda i la Rambla es podria embastardir fins a l’extrem. Si no fos pels barcelonins que ho troben de mal gust, els turistes podrien anar despullats pel carrer, convertir en rues els comiats de solteria i vomitar on els vingués de gust. Ai, els barcelonins (també els sobrevinguts, com ara jo), que ens queixem per tot. Ho diuen les enquestes.
