Cosmovisió

Cosmovisió és l’enteniment del món: és com veiem el món tant individualment com col·lectivament, conscientment o inconscientment. Els mapes mentals que ens fabriquem per guiar-nos per la vida, format per les nostres creences profundes, experiències valuoses, raciocinis, desigs impetuosos, circumstàncies atzaroses que anem actualitzant periòdicament. La realitat de cadascú fa que existeixin moltes i variades cosmovisions.

Intervenim en el món d’acord amb la nostra pròpia cosmovisió, model mental o visió global de la realitat. D’aquí solen sorgir els conflictes reals pel xoc de cosmovisions de les parts en joc, especialment quan com a mínim una de les parts ignora o menysté que cadascú parla des d’una cosmovisió diferent. No es vol discutir de cosmovisions quan el problema rau en llur diferència. La solució passa per prendre consciència i revisar críticament cadascú la pròpia cosmovisió i millorar-ne el seu coneixement. La cosmovisió que tracta el món des d’una idea única genera pensament únic, uniformador i alienador. Fa un globus, sempre, amb més del mateix, quantitatiu, que s’imposa i viola la rica i heterogènia realitat concreta. La cosmovisió que té en compte la radical varietat i heterogeneïtat, qualitativa, i que respecta el lloc i la posició de cada cosa, on res no trepitja res, on tot ho manté tot. Cada punt és distint de l’altre i entre ells s’equilibren des de la diferència i la complementarietat.

El model mental de la realitat Globalium de Lluís Maria Xirinacs permet recollir mentalitats tan variades com hi ha a la Terra, sense obligar a retre’s cap, l’una a l’altra. Proposa anar cercant un pacte confederal d’idees i conviccions, sempre provisional i revisable, per a una comunitat humana com més ampla millor, amb vista a promoure l’acció social i política unitària, sempre benèfica quan s’aconsegueix.

Josep Trueta, inventor d’un sistema per evitar que molts soldats morissin dessagnats per ferides de la guerra d’Espanya i després de la II Guerra Mundial, al disgust per l’abandó britànic de la causa catalana, es va reinventar com a historiador autodidacte per explicar als britànics algunes de les aportacions catalanes a la civilització occidental. Publicà L’esperit de Catalunya, en anglès, a Oxford el 1946. El dedicà a l’amic Pau Casals, amb qui compartia, manllevant les paraules d’Arnau de Vilanova, un insaciable amor a la llibertat de pensament i al benestar del poble. En català s’edita a Mèxic el 1950, per contrarestar la cruenta aculturació i la intenció d’eliminació definitiva de la cosmovisió catalana que la tirania franquista volia culminar. A Barcelona cal esperar fins al 1977. La cosmovisió catalana és de llarg recorregut, la mateixa que trobem en els primers escrits de la Nació. Ara toca refer la cosmovisió comuna.