Full de ruta
Qui sembra vents...
Després de les mentides de l’11-M, el PP va perdre les eleccions. Ara han mentit de nou i perdran Catalunya. Ni en són conscients
Qui sembra vents, cull tempestats, diu la dita, i això és exactament el que està passant en el cas de Catalunya. La qüestió ve de lluny, naturalment, amb un estat que ha incomplert de manera reiterada els seus compromisos, que no ha invertit el que calia i el que tocava i que, sobretot, ha menystingut tot un poble, la seva llengua i la seva cultura. La sentència de l’Estatut del 2010 va ser la gota que va fer vessar el vas de la paciència de molts catalans, tips d’un estat incapaç d’entendre que la diversitat, en comptes d’un maldecap, és una riquesa que cal cuidar.
Arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’Estat ha comès els mateixos errors des del primer moment. Fent veure que hi estaven treballant, quan no feien res, perquè la iniciativa la duia el govern català –la reunió, tard i sense els Mossos, a la Subdelegació–, intoxicant –allò que la CIA havia avisat els Mossos–, menystenint –els editorials d’El País i El Mundo–, atacant la llengua –les crítiques als Mossos i al major Trapero per haver utilitzar el català–, actuant hipòcritament –els reis fent-se fotos amb nens víctimes i posant amb compungiment a la portada de l’Hola–, mentint descaradament –els sindicats de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil–, manipulant –posant en qüestió de manera barroera la brillant actuació dels Mossos–, amb ignorància –el ministre Zoido dient abans d’hora que la cèl·lula terrorista estava desarticulada–, tergiversant –la informació sobre l’organització de la manifestació de dissabte– i jugant amb la nostra seguretat –impedint que els Mossos siguin a l’Europol. Ens en deixem, naturalment, perquè la llista de mentides, atacs i manipulacions feta per l’Estat aquests últims dies és més llarga que un dia sense pa. Gairebé tant com la que va haver-hi després dels atemptats de l’11-M, atribuint-los a ETA. Llavors, el PP va perdre les eleccions. Ara perdrà Catalunya. Sense ser conscients de l’abast de tot plegat, perquè continuen vivint en una bombolla, desconnectats del tot de la realitat catalana. Com sempre.
