A la tres
Gürtel i l’exèrcit
“Rajoy ni cita la corrupció en un ple extraordinari sobre la corrupció. Atacar Catalunya dona més rèdits
La situació política a poc més d’un mes del referèndum d’autodeterminació és ben estranya i, de ben segur, només es podrà analitzar quan s’hi pugui posar una certa distància. Ahir, al meu parer, hi va haver dues mostres d’aquest moment en què les coses escapen de tota lògica o, potser, en què la lògica fa que tot sigui diferent. El Congrés dels Diputats, a Madrid, vivia un ple extraordinari forçat per l’oposició amb un únic punt de l’ordre del dia: que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, donés explicacions pel cas Gürtel –un cas de corrupció en què, en les seves múltiples branques, hi ha imputats desenes de càrrecs del seu partit, el PP– després que hagués de declarar, en qualitat de testimoni, al jutjat. Doncs bé, en la seva intervenció, Rajoy va obviar les paraules corrupció, Gürtel, Bárcenas, etcètera. Això sí, en un discurs adreçat a la seva parròquia i usant frases que aquests dies s’han pogut llegir, fil per randa, en algunes capçaleres de Madrid, va parlar de Catalunya. Va parlar de Catalunya, això sí, per tornar a amenaçar i no pas per oferir cap solució política. Vaja, va aprofitar els micròfons per parlar del seu llibre. I va tornar a sorprendre una comunitat internacional que ja va veure com era capaç, fins i tot, de desaparèixer el dia del segon més important atemptat gihadista al seu país.
L’altre exemple és el debat sobre l’exèrcit català. Òbviament, si s’aconsegueix votar i guanya el sí, dues coses que a hores d’ara necessiten de tota la feina, sense esquerdes, del sobiranisme, hi haurà un munt de coses que s’hauran de debatre per elaborar la futura constitució catalana. I s’haurà de debatre l’exèrcit, i més a causa del fracàs absolut de la idea d’exèrcit europeu. Els països, com Espanya, no han cregut mai en Europa i no li han cedit sobirania. Cada país defensa a Europa la seva parcel·la de terreny i moltes vegades aquesta defensa va contra els altres països socis. Així és fàcil pensar, fins i tot en un país obertament antimilitarista com el nostre, que algun element de defensa armada haurem de tenir. Ara, d’opcions n’hi ha moltes. Per tant, aquest és un debat de segona divisió a hores d’ara.
