Opinió

opinió

I tu, què has fet per la victòria?

Aquella República esperava elogiar els uns i avergonyir els altres

Cap a finals de l’any 1938, l’exèrcit franquista havia ocupat la major part dels territoris que havien oposat resistència a les forces revoltades. El govern de la República s’havia traslladat de Madrid a València i finalment a França i Mèxic. El trist final ja era història. Els llargs i cansats últims mesos de guerra als fronts de l’Ebre i el Segre, havien posat fi a l’esperit de lluita i entusiasme dels combatents del malparat exèrcit. Era ben clar que la revolució esdevinguda guerra havia arribat a la seva trista fi. El general Franco redactava els partes, més com un cap d’estat que com un general guanyador. El doctor Negrín i un petit grup de seguidors es refugiaren a Agullana i Darnius, prop de la frontera. La càrrega que els acompanyava reposà unes setmanes abans d’emprendre el camí cap a Rússia. La càrrega eren bona part de les pintures del Museu del Prado i dos camions amb l’or del Banc d’Espanya, l’un i l’altre, patrimoni dels espanyols. Unes mines de talc abandonades feren de museu i caixa forta. Dels continguts de les caixes de la càrrega dels camions, ningú tenia cap idea de què es tractava. Una dotzena de soldats voluntaris i els conductors eren l’escorta del tresor no pas petit que sis membres del govern movien ni ells sabien on.

El ministre de la Guerra, doctor Negrín, feu muntar una emissora de ràdio que portaven i començaren a emetre. Emplaçada al Prepirineu, se sentia des de la major part dels territoris de Girona i Barcelona sud-est. Negrín disposava de poca informació. Era igual: ell s’inventava situacions de la guerra. En aquell moment tan sols hi havia retirada i desbandada. És sabut que l’exèrcit franquista hauria pogut ocupar el que faltava en una setmana, però deixaren que milers de catalans passessin a França. Ningú els havia forçat, però ràdio macuto deia que l’exèrcit d’ocupació violava les jovenetes i robava a les cases dels poblets ocupats. Els que emigraren se n’hagueren de penedir. El tracte donat als refugiats va ser inhumà. Els camions de la flota de Negrín, en arribar a Barcelona, restaren amagats i vigilats en un magatzem dels afores on es guardaven coses curioses. Milers de cartells per fer públics en cas de sotmetre Franco i el seu exèrcit. El puny tancat amb el dit índex assenyalant els que el miren i un missatge que feia així: “I tu, què has fet per la victòria?” La nova República esperava elogiar els uns i avergonyir els altres. La situació actual té algunes connotacions. Si la pregunta és feta a un patriota catalanista, pot relatar la seva història, les seves il·lusions i el futur, si es guanya, és clar. Feta la pregunta a un que ni se’n sent ni en fa, de català, pot dir: “Soc així i prou. Ho sé! Els països miniatura mai han fet història”. S’ha acabat! Ara en farem, d’història!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia