De set en set
El manifest dels necis
Demanar raonament deu ser demanar massa a qui viu als pedestals de l’adulació on els ha acomodat el mitjà que els està utilitzant
Si neci és qui pren part per una qüestió sense saber el que hauria de saber, el manifest contra el referèndum de l’1-O, que aquest cap de setmana han fet públic un miler de persones des de les pàgines d’El País, és un veritable monument a la niciesa. Primer, perquè els signants d’aquest delirant document no saben o no volen saber que s’han arrecerat al voltant d’un diari que va hipotecar la seva independència contribuint, primer, a la construcció fraudulenta del mite del progressisme socialdemòcrata espanyol i, després, a la seva bunkerització, ni tampoc s’han qüestionat què representa ni a qui representa.
Després, perquè tampoc no saben o no volen saber que aquest referèndum respon a la pulcritud democràtica de les institucions catalanes que han volgut consultar a tots els catalans una qüestió que una bona part d’ells ja hauria resolt per la via directa.
I encara menys saben ni volen saber que si aquesta consulta té mancances no és per cap voluntat manipuladora dels convocants sinó per l’actitud repressora de l’Estat espanyol. Potser s’estimen més negar a ulls clucs totes aquestes evidències que debatre democràticament la qüestió de fons, perquè demanar tant de raonament deu ser demanar massa a qui viu encimbellat en els pedestals de l’adulació en què els ha acomodat el mateix mitjà que els utilitza.
