Terratrèmol perpetu

La destrucció total que ha arrasat Haití ha rebut ja tots els adjectius possibles. No n'afegiré cap més, perquè les informacions i les imatges que ens arriben de les conseqüències del terratrèmol són d'unes proporcions devastadores i no crec que cap adjectiu que s'hi pugui afegir faci justícia a la tragèdia que viu el país centreamericà. Les desenes de milers de morts i els milions de damnificats són el problema urgent, i la comunitat internacional ja s'està mobilitzant, tot i que costa entendre com es pot convocar una reunió d'urgència per dilluns. D'urgència? Però en el rerefons de la catàstrofe caldria parar-se a pensar d'on ve Haití i cap on anirà després d'una experiència tan brutal. Quan les cròniques periodístiques parlen que el menjar hi escasseja no podem oblidar que el menjar ja era inexistent per a molts haitians abans del terratrèmol. Els descendents d'aquells esclaus que van vèncer les tropes de Napoleó i que van proclamar la independència han vist com personatges com els inefables Duvalier, pare i fill, o el decebedor Aristide, que era la promesa de progrés i democràcia, han saquejat el país, a costa de deixar la gent en la més absoluta misèria, i han provocat matances execrables. Haití fa molts anys que és víctima d'un terratrèmol. No ho oblidem.