Full de ruta
Les vuit diferències
Ha estat sortir l’unionisme al carrer, un cop han vist perillar la seva hegemonia, i començar els incidents
L’independentisme ha sortit al carrer set anys seguits i ho ha fet reivindicant els seus objectius de manera alegre, festiva, també ferma, però sense cap incident. Però ha estat sortir al carrer l’unionisme –que només s’ha fet sentir massivament, perquè d’altaveus a favor no n’hi han faltat, quan ha vist perillar la seva hegemonia– i començar els incidents. En la manifestació d’aquest diumenge, per exemple, n’hi va haver uns quants: agressió a un fotògraf, trencament de vidres, agressions a periodistes, insults als mossos i a veïns que tenien l’estelada al balcó i crits d’extrema gravetat contra el president de la Generalitat. Moments de tensió que no s’han produït en cap de les massives marxes independentistes dels últims anys.
I no ens enganyem, aquests incidents de diumenge no els van protagonitzar només elements d’ultradreta –a qui la Policía Nacional no deia res quan davant seu feien la salutació feixista–, sinó també bona part dels que desfilaven Via Laietana avall. Uns manifestants molt agressius en els seus càntics i proclames –els molts Viva España que vam sentir ferien l’ànima sobretot per això–, que celebraven, a més, que policies i guàrdies civils haguessin picat de valent a molts dels seus conciutadans el diumenge abans.
Una agressivitat inspirada també per la que molts unionistes i espanyols van veure el dia 1 en aquests mateixos policies, alguns dels quals colpejaven els votants cridant visques a la Patria. Insults i una arrogància que la política del PP ha adobat a consciència des de fa anys i que el rei ha acabat de regar amb el seu últim discurs. Un odi cap als catalans que s’ha accentuat quan hem decidit, finalment, fer el nostre camí. Una ràbia –n’hi havia molta també en els policies, guàrdies civils i manifestants, només cal escoltar els testimonis o veure vídeos– que és clara mostra de la manca de tolerància vers la diversitat. El vell ¡Hábleme en cristiano! que hem sentit tants cops, aplicat ara al dret de decidir.
Doncs això, que ja hem decidit. Visca la República Catalana!
