Opinió

Full de ruta

El noi de la ‘rojigualda’

Vas desafiar la fal·làcia oficial segons la qual a Catalunya hi ha una majoria silenciada que no ha pogut sortir al carrer fins que l’apadrinava Vargas Llosa el 8 d’octubre

Si t’arriba aquesta carta ara des de Madrid, amb gairebé quinze dies de retard des de l’1 d’octubre, és perquè els dies passen i, incomprensiblement, ningú no et reivindica aquí. Aquell diumenge que va despertar enfosquit per la pluja i que al migdia ja era una jornada negra de càrregues policials, tu vas sortir de casa a Torrefarrera amb una bandera rojigualda lligada a la cintura i vas anar a votar. Vas desafiar la fal·làcia oficial segons la qual a Catalunya hi ha una majoria silenciada que no ha pogut sortir al carrer fins que la va apadrinar Mario Vargas Llosa el 8 d’octubre i, set dies abans, vas transitar un passadís entre votants del sí, del no i en blanc per introduir la teva papereta a l’urna. I ho vas fer amb una naturalitat escrita al teu rostre que dista molt de l’èpica caballeresca amb la qual Xavier García Albiol parla de “trencar-se la cara” o amb la qual Inés Arrimadas diu allò de “ja sabem què passa a Catalunya”. Tu, en canvi, aviat et vas tornar a refugiar en la discreció i no et vas voler aturar per paladejar l’aplaudiment espontani que et van voler tributar molts dels presents. Que el gest fos enregistrat i que Gerard Piqué divulgués la teva imatge a Twitter, però, t’ha convertit en una icona sense voler-ho. I escriure’t ara des de Madrid és pertorbador, perquè en una ciutat on els balcons llueixen rojigualdes rentades a corre-cuita o comprades d’urgència al basar més recòndit ningú no et reivindica. Potser és que el teu gest fa molta por. Perquè, tot i el teu silenci, la teva sola presència desmenteix el relat de la “convivència trencada” que enarboren Josep Borrell i el govern de Mariano Rajoy confonent la diferència de parer amb la fractura. I no, abans que tu ho preguntis, el teu gest tampoc no ha tingut cap ressò als mitjans de comunicació de Madrid. Potser és que amb el teu gest natural esmicoles moltes preteses certeses, desmuntes aquelles vinyetes sempre encertades i desmenteixes editorials i columnistes que coneixen el teu país per postal. Fins aviat, compatriota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia