Opinió

Full de ruta

Un rampell de ràbia

Aquell dia, quan la democràcia es va ensorrar del tot, vaig decidir fer un exercici. Els vaig preguntar si encara llavors veien just aquell empresonament

Encara amb un nus a la gola, i després de mol­tes set­ma­nes mos­se­gant-me la llen­gua per no ence­tar debats inútils via What­sapp, aquell dia vaig deci­dir actuar. El 2 de novem­bre, quan la jut­gessa de l’Audi­en­cia Naci­o­nal va dic­tar presó incon­di­ci­o­nal per als nos­tres con­se­llers, vaig abo­car-me de ple en un dels meus grups de What­sapp que fins aquell dia havia man­tin­gut no només silen­ciat, sinó ban­de­jat (en aquests dies inten­sos hem de pro­cu­rar dosi­fi­car el volum d’infor­ma­ci­ons/opi­ni­ons, perquè se’ns en va l’ànima). El cas és que aquest grup el for­men molts com­panys espa­nyols, que viuen escam­pats per mol­tes ciu­tats espa­nyo­les i que tenen el nexe d’unió que van estu­diar, fa més de trenta anys, en un ins­ti­tut de Tar­ra­gona, amb nosal­tres, els cata­lans, els quals pas­sats els anys hi com­par­tim aquest con­tacte vir­tual i algu­nes poques tro­ba­des d’exa­lum­nes. Aquell dia, quan la democràcia es va ensor­rar del tot, vaig deci­dir fer un exer­cici. En un ram­pell de ràbia, els vaig pre­gun­tar si veien just l’empre­so­na­ment. No n’espe­rava pas cap con­sol; segu­ra­ment al con­trari. Estic agraïda per la bona pre­dis­po­sició dels inter­pel·lats i per les argu­men­ta­ci­ons rao­na­des, encara que en molts casos lluny de les meves. La idea més llançada: que l’empre­so­na­ment no arre­glarà el pro­blema. Les argu­men­ta­ci­ons, des de tots els extrems. Des del que deia que “és molt difícil enten­dre que aquesta gent vagi a la presó i els cor­rup­tes esti­guin, per regla gene­ral, lliu­res”; el que no creu “en per­so­nes al ser­vei de les lleis, però sí en les lleis al ser­vei de les per­so­nes” ni tam­poc en “la inde­pendència dels jut­ges”; el que va qua­li­fi­car la decisió d’empre­so­nar-los “de pre­ci­pi­tada, ino­por­tuna i des­pro­por­ci­o­nada” però que “no tot val i les lleis s’han de com­plir”; fins al que par­lava de “naci­o­na­lis­mes ran­cis” i de “l’extrema gra­ve­tat dels fets ocor­re­guts al Par­la­ment els dies 6 i 7 de setem­bre”. Les opi­ni­ons són lliu­res, sí. La política exer­cida des de l’odi, no.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia