Vuits i nous
Miravet
“Aquí, fa tretze anys, es va engegar l’Estatut que ens ha dut a la situació actual
Per escampar la boira i esbargir-me de l’antipàtica actualitat política, em planifico una sortida de dos dies a la Vall de Boí, d’on no he vist encara les ficcions que restitueixen les pintures de Taüll, i per una sèrie d’atzars que no val la pena explicar acabo passant-los a Miravet, a l’altra punta del país, on no em puc esbargir de res perquè en aquest punt de la Ribera d’Ebre va començar tot. Quan i on “va començar tot”? Uns diuen que el desencadenant va ser la retallada de l’Estatut, el 2010. D’altres –jo mateix, sovint–, que cal situar-lo en el referèndum d’Arenys de Munt que, un any abans, no va tenir paciència d’esperar la sentència del Tribunal Constitucional i que és el germen del referèndum de l’1 d’octubre. D’altres, en la primera gran manifestació de l’11 de setembre... Però abans hi havia hagut Miravet. De fet, l’estatut posteriorment escapçat va rebre el nom d’“Estatut de Miravet”, com abans hi havia hagut el “de Núria” o el “de Sau”. Del Pirineu i el Prepirineu a l’Ebre. Com jo aquests dos dies.
En el molí de Miravet, un casalot que penetra en el riu, es van reunir el 13 de novembre de 2004, ara fa just tretze anys, els representants polítics conjurats per elaborar un nou estatut. Jo hi vaig ser, enviat pel diari. La presència periodística va ser massiva. Els reunits eren el president Pasqual Maragall, Manuela de Madre en representació del PSC i els diputats Artur Mas per CiU, Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC, Joan Saura per ICV i Josep Piqué pel PP. Després de la sessió de treball al molí, van pujar al castell templer per fer-se retratar i donar simbologia a l’acte. Carod, de la Catalunya meridional, va ser qui va tenir la idea de Miravet. L’any anterior, Jordi Pujol havia tancat l’últim mandat essent molt criticat pel seu suport al Pla Hidrològic que preveia el transvasament de l’Ebre. Amb un gest teatral molt propi seu, Carod indicava que havia començat una nova era, també per als regants i degustadors de l’Ebre. Dels retratats aquell dia, no queda ningú, tret de Mas i encara. El primer a retirar-se’n o a ser-ne retirat va ser Piqué. D’aquí van venir les “firmitas contra Cataluña”. En el contrafort que protegeix la plaça de Miravet amb panorama sobre el riu hi ha dues pintades. Una, datada el 2004, diu “Lo riu és vida”. L’altra és d’aquest any: “Llibertat presos polítics”. Tretze anys.
El riu passa silenciós, tot i portar tanta aigua; la nit ofereix les estrelles que a ciutat no es veuran mai; la lluna reverbera sobre l’Ebre, la placeta segueix sent el millor lloc de Catalunya per fer-hi el cafè... L’escampada de boira és de totes maneres possible.
Pujo a visitar el castell. M’haig de resignar a les vistes exteriors. No s’hi pot entrar perquè aquest matí hi ha un tall de llum.
