Full de ruta
Indiferència previctòria
Les visites a Girona del president Rajoy i de la vicepresidenta Santamaría han passat desapercebudes. Indiferència total dels gironins. Ni una protesta
El president Rajoy i la plana major del PP català van ser ahir a Girona davant la indiferència total de la ciutadania. Rajoy i camarilla van dinar en un hotel, més aviat gens cèntric, amb militants i simpatitzants gironins, i, tal com havien arribat, van marxar. Només un helicòpter que va voltar una estona llarga pel damunt la ciutat, talment com una vespa que topa una i altra vegada contra el vidre, i una desena de furgonetes dels Mossos prop de l’hotel feien pensar que “algú important” era a Girona. Unes circumstàncies similars es van viure diumenge passat durant la visita de la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, en una trobada encara més allunyada del centre; per cert, en un restaurant que des dels dies previs al referèndum, el mateix dia 1 d’octubre i posteriorment ha donat de menjar als policies repressors de l’Estat. Tothom té dret a fer negoci, però hi ha coses que fan una mica de vergonya, i encara més si els teus clients són els que acaben d’atonyinar els teus veïns miserablement. En tot cas, ni ahir ni diumenge va haver-hi protestes. Ningú. Cap ciutadà, i mira que hi ha raons, va decidir perdre el seu temps cridant de lluny contra els polítics del PP. Potser hauria anat bé una mica de cridòria perquè sabessin de primera mà el malestar que hi ha entre molts gironins, sobretot des de l’1-O, però la indiferència segur que els va sorprendre més. Com els molts llaços grocs en ponts i fanals que hi ha arreu de la ciutat. O les moltes estelades que hi onegen als balcons, força de les quals després de la gran manifestació del 2012. Una indiferència que també va deixar en ridícul l’ampli dispositiu de seguretat desplegat ahir i que és el millor presagi de la victòria que segur que arribarà demà. No en tingueu cap dubte. Un èxit per a un independentisme que ha estat vexat, atropellat i menyspreat precisament per aquells que ahir dinaven tranquil·lament, aïllats de tot i de tothom, mentre –i no ho oblidarem ni ho perdonarem– els Jordis i mig govern són a la presó i l’altra meitat, a l’exili.
