Rajoy se la juga

No és casu­a­li­tat que Pablo Casado ja hagi des­vin­cu­lat el pos­si­ble resul­tat de les elec­ci­ons cata­la­nes del curs de la legis­la­tura espa­nyola. “Gràcies al govern de Rajoy, Cata­lu­nya segueix sent una part impres­cin­di­ble d’Espa­nya”, sos­te­nia, un cop més, el vice­se­cre­tari de comu­ni­cació del PP, Pablo Casado, que, a més de tirar pilo­tes fora i beneir el 155, inten­tava blin­dar el pre­si­dent esta­tal de l’efecte 21-D. Amb una doble volun­tat, en cas que els inde­pen­den­tis­tes tor­nin a gua­nyar amb majo­ria abso­luta al Par­la­ment o que els popu­lars puguin obte­nir, com pre­ve­uen algu­nes enques­tes, els pit­jors resul­tats de la seva història a Cata­lu­nya. Cons­ci­ent, Casado mirava d’avançar-se. I intro­duir el relat que el que passi a Cata­lu­nya es queda a Cata­lu­nya. Però ni la pro­xi­mi­tat de les fes­tes màgiques de Nadal farà que els seus desit­jos es tor­nin rea­li­tat. Des del mateix dia que es van impo­sar, tot­hom va tenir clar que els comi­cis del 21 de desem­bre no només es juga­rien a casa. Rajoy va recórrer a la con­vo­catòria d’elec­ci­ons com la via de solució a la situ­ació que es vivia a Cata­lu­nya. I ho va fer a ulls de Cata­lu­nya, d’Espa­nya i del món. Si demà les for­ces par­tidàries de l’estat propi, que el PP es vanta públi­ca­ment sense pudor d’haver “escapçat”, tor­nen a sumar a la cam­bra cata­lana, el prin­ci­pal afec­tat serà el pre­si­dent espa­nyol. La victòria de l’inde­pen­den­tisme serà el seu gran fracàs. Rajoy se la juga demà.