La força de les urnes

Després de la campanya electoral més estranya i més atípica des que es va instaurar la democràcia, amb candidats a la presó i a l’exili, amb l’autogovern suspès i els comptes intervinguts, un Parlament dissolt per decret, amb causes obertes als tribunals contra membres del govern, contra la presidenta i membres de la mesa del Parlament, contra els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, contra centenars d’alcaldes, és clar que avui el que toca és anar a votar. Més que mai. Anar a votar i omplir les urnes. Omplir-les per fulminar democràticament l’article 155 i recuperar l’autogovern. Omplir-les per mostrar de forma inequívoca quina és la voluntat de la ciutadania. Només d’aquesta manera es podrà enviar un missatge clar i nítid a l’Estat espanyol sobre què vol ser Catalunya ara i en el futur. A l’Estat espanyol i també en una Europa que s’ha comportat com una simple espectadora, més preocupada per la possibilitat que es trenqués l’hegemonia que pregona el bloc constitucional que de la defensa dels drets d’un poble. Tornar a la normalitat serà molt difícil, però encara ho serà més sense la força que dona el resultat de les urnes. Catalunya s’hi juga molt, en les eleccions d’avui. El catalanisme, l’independentisme, s’hi juga consolidar el camí iniciat en els darrers anys i només ho podrà fer si aconsegueix, malgrat la situació anòmala en què l’han col·locat, una majoria suficient.