Opinió

Tribuna

Pataplaf!

“Felicitats, Gaspar, Melcior i Baltasar. Us esperem, sou els legítims

El paper ho aguanta tot. Aquest arti­clet n’és una bona prova. L’escric l’endemà del 21-D, tot escol­tant simultània­ment l’arri­bada de la sort de la lote­ria per la ràdio (encara no ha sor­tit la grossa, ja me la direu) i els diver­sos i il·lus­trats ter­tu­li­ans d’aquí i d’allà aven­tu­rant esde­ve­ni­ments, no la grossa, que és el que real­ment seria bru­tal. És el pri­mer any de la meva vida que segueixo el sor­teig d’una lote­ria (la d’allà o la d’aquí, tant se val), mai no m’hau­ria ima­gi­nat fer-ho. Cer­ta­ment són temps rars, Manel. Temps per apren­dre coses noves, com que el comte de Bar­ce­lona, duc de Neopàtria, comte del Ros­selló, príncep de Girona, duc de Mont­blanc, comte de Cer­vera i senyor de Bala­guer (la casa reial espa­nyola, vaja) per a la Lotería Naci­o­nal de l’Estat és un zero. Que juga històrica­ment amb el número zero, vaja. A Cata­lu­nya, no juga res. Ves que no li toqui la pedrera. Està ben tro­bat que els reis ni votin ni tin­guin dret a tenir sort aquí; coses de la cosa pública (res publica, en llatí i català).

Així que diva­garé d’allò més. Men­tre escric sobre el fals paper de la pan­ta­lla de l’ordi­na­dor em ve al cap la mítica secció de La Codor­niz. La revista más audaz para el lec­tor más inte­li­gente que por­tava per títol La cárcel de papel. Va aparèixer per pri­mer cop el 1951 (ep, que consti que jo encara no havia nas­cut!) i va arri­bar fins a la Tran­sició espa­nyola i va des­a­parèixer amb la Cons­ti­tució de 1978. A “la cárcel de papel” van anar a parar Lau­re­ano –Laureà– López Rodó (un català fun­da­dor d’AP amb Fraga, Manuel), després van anar de cop a la presó de paper “los noventa minis­tros de Franco” (i qui no es con­forma és perquè no vol) i també Tor­cu­ato Fernández Miranda (el tutor del rei hereu del fran­quisme); tot ple­gat pro­vo­ca­ria una sèrie d’expe­di­ents i tan­ca­ments de la revista, que a la llarga deter­mi­na­rien la des­a­pa­rició de La Codor­niz per autèntica asfíxia econòmica. “Presència” en el record.

A la presó gens de paper, sense àudios, ni vídeos i amb Aquí no hay quien viva en bucle tenim vice­pre­si­dent, con­se­llers, dipu­tats elec­tes, pre­si­dents d’enti­tats no vio­len­tes, quan escric això... a data d’avui, que surt publi­cat, tot apunta que els pre­mis seran molt repar­tits i que tal vegada no hi haurà casa sense forat (absències) per tapar. Ver­go­nya.

L’últim paràgraf el dedico a Lla­ma­za­res (rei, metge, dipu­tat d’IU/IX d’Astúries i copor­ta­veu d’Izqui­erda Abi­erta), que la vigília de l’1-O va publi­car aquest seu tuit: “Vota­reis por la inde­pen­den­cia al mar­gen de la ley y sin garantías, y ale­jaréis aún más la posi­bi­li­dad de la ter­cera república española.” I ara què? Hau­ries d’apren­dre dels reis, que quan han de córrer sem­pre són els pri­mers.

Demà, els inno­cents. Feli­ci­tats, Gas­par, Mel­cior i Bal­ta­sar. Us espe­rem, sou els legítims.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.