Opinió

Tribuna

Majoria absoluta

“Abans del 21-D fèiem comptes per veure qui succeiria el president Puigdemont

Gener de 2018. Abans de votar el 21-D, amb en Puig­de­mont a Brus­sel·les i en Jun­que­ras a la presó, fèiem comp­tes per veure qui suc­cei­ria el pre­si­dent Puig­de­mont, en cas que guanyés. En Jun­que­ras ja havia nome­nat la Marta Rovira com a suc­ces­sora. En Puig­de­mont no havia nome­nat ningú. Ens centràvem, doncs, en el seu grup perquè la lògica ens duia a veure que, si ell no podia venir, algú altre de la llista el podria suc­ceir. De sobte, l’encara pre­si­dent va fer un dis­curs que com­pli­cava el pano­rama. “Calia refer el govern que el 155 ens havia robat.” El pre­si­dent –segons el dis­curs– no podia ser subs­tituït. Havia de ser ell, Car­les Puig­de­mont, i tot el govern, si no volíem fer el joc a Rajoy i com­pa­nyia. I ell vin­dria. Seria de nou esco­llit al Par­la­ment per la majo­ria inde­pen­den­tista. Va ser aquest dis­curs unívoca­ment pre­sen­tat durant ben bé mitja cam­pa­nya, la del final, que ens duia a veure els nos­tres dones i homes esco­llits, tre­ba­llant als seus llocs de govern. Un govern que tenia tota la nos­tra estima. (Jo diria que mai havíem esti­mat tant un govern com aquell. Amb el pre­si­dent i el vice­pre­si­dent i el llarg etcètera de con­se­llers. Un govern pro­per que sabíem que tre­ba­llava per nosal­tres i que feia con­ferències per tot arreu per expli­car com estava el procés d’estruc­tu­res d’estat.)

Però, com s’ inves­ti­ria el pre­si­dent des de Brus­sel·les? Només hi havia una lleu espe­rança d’alli­be­ra­ment del vice­pre­si­dent Jun­que­ras. Doncs, i seguint la lògica del dis­curs amb què Puig­de­mont es va pro­jec­tar davant la ciu­ta­da­nia, ERC exposa que seria el vice­pre­si­dent qui subs­ti­tui­ria el pre­si­dent a l’exili.

Hi ha un moment perillós per la bona entesa: Junts per Cata­lu­nya, o pot­ser Puig­de­mont, pre­fe­rei­xen que el pre­si­dent sigui un o una de la seva llista.

Dimarts, 4 de gener. L’Oriol Jun­que­ras ha recla­mat un nou aca­ra­ment. Tres magis­trats faran la sentència... Cul­pa­ble. De delic­tes ali­ens al vice­pre­si­dent. Diries que els magis­trats s’han equi­vo­cat de cas. La con­seqüència és imme­di­ata. L’Oriol no podrà recu­pe­rar el lloc al Par­la­ment. A Brus­sel·les, els grups inde­pen­den­tis­tes no lli­guen caps.

Dijous, 11 de gener del 2018, al matí.

Tenim govern! Un pacte entre Junts per Cata­lu­nya i ERC..., tot espe­rant la CUP. Però, el pre­si­dent Puig­de­mont seguirà a Brus­sel·les, i podrà ser ele­git i jurar el càrrec telemàtica­ment? Si li’n pri­ven deurà fer un ana­cro­nisme. Una meva besàvia, el pri­mer dia que van tenir la ràdio i men­tre es calçava les mit­ges, va sen­tir una veu de la ràdio... aque­lla capsa mis­te­ri­osa... que deia “para medias, medias Pom­peya”. Mai més s’hi va asseure al cos­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia