Opinió

Tribuna

Benvolgut Joan Manuel

No m’hauria adreçat a tu, Joan Manuel Serrat, si no fos que a mitja setmana TV3 et va dedicar un reportatge sobre la teva infantesa al Poble-sec, i mentre feia d’espectador devot del documental, no vaig poder deixar de recordar com durant anys aquest país s’ha dividit entre seguidors d’en Llach i teus, i com durant anys molts dels teus, entre ells jo, vam defensar decididament la teva aposta artística en dues llengües, i en tres si hagués fet falta, com un signe de llibertat artística i de capacitat creativa. Encara més, la teva obra en català i en castellà no es diferencien ni un gram en qualitat i excel·lència, i has musicat els poetes castellans i catalans amb el mateix respecte i, sovint, al meu criteri, assolint el que és dificilíssim: fer música bona en allò que ja té música bona, com seria el cas dels poemes de Salvat Papasseit, disc que considero una culminació poètica i musical. És clar que això és una opinió, i no t’escric per això, sinó per dir-te com molts, i crec que no m’ho invento, molts dels que t’admirem absolutament com a artista, ens vam quedar, arran de les teves reflexions sobre el procés i el referèndum de l’u d’octubre, ens vam quedar com si ens haguessin tret la sang, en veure com posaves en dubte la legitimitat i l’honorabilitat del referèndum i d’aquells que l’organitzaven, que van ser milers de catalans voluntaris i anònims. Com durant tot el que ha passat després –més enllà de la teva denúncia sobre la culpa del PP i de Mariano Rajoy i la seva responsabilitat en tot plegat– no has tornat, que jo sàpiga, a aixecar la veu d’una manera clara i contundent –si és així me’n disculpo– i com en un moment donat vas alabar l’entrevista de Jordi Évole al Sr. Puigdemont, una entrevista feta en un continu to de condemna a l’entrevistat, i com vas ser capaç de dir que si Zapatero no hagués promès que els catalans seríem el que voldríem ser, tot això no hagués passat. A molts ens sap greu. Voldríem saber que també ens entens. Cap condemna per la repressió? Cap condemna per la judicialització i empresonaments, no dic ja dels polítics, que efectivament van fer de les seves al Parlament, sinó dels dos Jordis, autèntics pacifistes? Cap condemna de la manipulació dels poders de l’Estat i del Tribuna Constitucional? Cap condemna de les declaracions dels mitjans espanyolistes, dels abusos verbals i dels insults? Cap condemna per la corrupció de l’estructura de l’Estat espanyol? Cap condemna del trist paper, covard paper, i de falta de tota proposta, del PSOE? De veritat creus que aquests dos milions llargs de catalans que ara som independentistes, ho som per un atac de perversitat? Saps qui defensa l’Espanya Constitucional? Saps com funciona, realment, ara i avui, aquesta Espanya? És suficient, per deslegitimar l’independentisme, el fet que Convergència ho hagi utilitzat com una fugida endavant? I és que no té dret el català del carrer, de reivindicar el que li sembli? És que els que volem un referèndum com cal, no som demòcrates, Joan Manuel? Perquè tu, capdavanter de la democràcia a Sud-amèrica, ens has abandonat, no denunciant la prepotència i la mentida? Segur que no, segur. Segur que penses de manera justa Només et demano que així com en català i castellà has escrit cançons memorables, sàpigues ara defensar amb igual imparcialitat el que és just, a una banda i l’altra, i no et deixis endur pels cants de sirenes. Segur que no ho fas, segur. Ben cordialment teu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.