El futur de JxCat

Passen els dies i els mitjans de comunicació no es pregunten sobre el futur immediat de la llista del president. Eduard Pujol i Elsa Artadi s’atipen de declarar “Puigdemont o Puigdemont” com única alternativa a la presidència de la Generalitat representant el parer de tots els que vam formar part de la candidatura. Ara bé, els nostre electorat espera quelcom més relacionat amb el nostre projecte de societat. La llista estava integrada per dones i homes amb una llarga trajectòria professional i política que, hagin sortit o no diputades i diputats, haurien de poder explicar-se sobre com superar l’atzucac provocat per l’aplicació del 155 i els brutals atacs de l’Estat contra el sobiranisme. Es produirà aquest debat intern? L’impulsarà el president exiliat?

Intentaré opinar solidàriament i aprofitant aquest Punt de Vista. Considero que JxCat ha aconseguit un bateig electoral extraordinari a causa no únicament del lideratge telemàtic del president i de la bona tasca de la directora de campanya, Elsa Artadi, sinó també gràcies a la transversalitat política, social i cultural de la llista; una transversalitat que intueix un projecte que aglutina liberalisme, socialdemocràcia i ecologisme. Una opció innovadora capaç d’impulsar en una dècada l’economia circular (que pot donat milers de llocs de treball), la transició energètica i una gestió sostenible del territori. Caldrà mitigar l’impacte del canvi climàtic i aquest repte únicament es podrà satisfer superant la dicotomia dreta-esquerra; dirigint el timó cap a una economia justa i solidària. La llei sobre el canvi climàtic, suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional, és una eina fonamental per iniciar aquesta governabilitat.

JxCat ha de constituir-se com a organització política d’àmplia base social i connectar amb l’electorat constitucionalista. Millorar la qualitat de vida és una fita per a tota la població. I és un reclam per ampliar el suport al procés. El repte és recuperar les nostres institucions i gestionar el territori afectat per l’especulació financera, les màfies i una globalització sense ànima. JxCat no pot quedar “sacrificada” pels objectius partidistes del PDeCAT. La llista del president ha d’esdevenir un espai polític autònom, creïble i net de corrupcions. S’espera de nosaltres un projecte de govern radicalment diferent dels que s’han fet durant la transició democràtica; una resposta esperançadora i creativa per liderar la crisi econòmica, social i ecològica més greu de l’era postindustrial. Objectiu difícil que requerirà un gran pacte amb els sectors empresarials i sindicals. JxCat ha d’esdevenir la primera força política del país (pensem que caldrà definir un projecte alternatiu per a Barcelona) i governar amb les altres formacions sobiranistes. El dilema és com iniciar aquest full de ruta amb l’amenaça del Tribunal Suprem d’inhabilitar la cúpula dirigent del procés. El risc de fer-ho, però, el veig inevitable.