Advertència amenaça

Avui acaba el Mobile World Congress (MWC) i es pot anotar, una edició més, un èxit de crítica i públic. I això que l’edició d’enguany va començar amb un nou capítol (reeditat) del discurs de la por. En un comunicat emès diumenge, el govern espanyol va advertir que la continuïtat del congrés estava en qüestió per culpa de la plantada al rei que van fer Roger Torrent i Ada Colau. El Mobile ha superat vagues de metro, de taxi i de busos convocades en els dies de celebració del saló. En els dotze anys que es fa a Barcelona, la ciutat ha viscut un atemptat terrorista, una crisi econòmica brutal, boicots aeris al seu aeroport i dos referèndums d’independència (un de permès i ridiculitzat el 2014 i un altre de prohibit i estomacat el 2017). En aquest mateix període, a Barcelona hi ha hagut quatre alcaldes de tres partits diferents; a Catalunya, quatre presidents de la Generalitat, i a Espanya, dos presidents del govern i dos reis. La volatilitat institucional no ha estat cap impediment perquè el MWC hagi continuat a Barcelona. Ni tan sols el va fer espantar l’anomenada fugida d’empreses posterior a l’1 d’octubre. Una fugida que, per cert, no ha afectat ni una sola companyia internacional. L’advertència del govern espanyol va quedar desmentida al cap d’unes hores: la tensió institucional no posa en qüestió la continuïtat del Mobile. Ni GSMA, ni Fira de Barcelona, ni els expositors preveuen aquesta possibilitat. L’advertència del govern espanyol, doncs, no era un avís pietós, sinó que semblava una amenaça en tota regla: o rendiu homenatge al monarca o maldarem perquè us quedeu sense Mobile. No hi ha cap element (objectiu) que aquesta setmana vinculi el futur del congrés a deixar sol un cap d’estat a la catifa vermella. Fa una setmana, el ministre de Cultura (Cultura!) va fer mofa de l’aranès assegurant que a la Val d’Aran preocupen més les allaus que el futur de la llengua occitana. Bé doncs, també és convenient recordar que, aquest any, als responsables del MWC, els ha preocupat més la neu que qui feia boicot al rei. Amb una diferència, que l’última comparació era la certa.