Homenatge

Podria dir-ho a propòsit d’altres fets, actituds i circumstàncies; però, posem per cas i a banda del que passés ahir al Parlament, en saber que el jutge Pablo Llarena, just en propagar-se que Jordi Turull podia ser proposat per ser investit com a President de la Generalitat, ha convocat novament el conseller de Presidència Jordi Turull (juntament amb Carme Forcadell, Raül Moreva, Josep Rull, Dolors Bassa i Marta Rovira) perquè comparegui davant del Tribunal Suprem amb l’amenaça de la presó preventiva, vaig preguntar-me què m’havia arribat darrerament que estimulés més l’esperit de la desobediència i que mantingués viva la idea que l’exercici més profund de la política ha de ser una forma de resistència i de dignitat. Podrà semblar que fujo d’estudi, però vaig tenir clar que la resposta és un curt cinematogràfic en què la feminista nord-americana Kate Millett (1934-2017) fa un homenatge a Simone de Beauvoir. Vaig veure aquest film fa pocs dies a l’Espai Francesca Bonnemaison en una de les dues extraordinàries sessions que la Mostra de Cinema de Dones de Dones ha dedicat a Kate Millett com a una de les pensadores que han realitzat una pràctica cinematogràfica que, en el seu cas, va dur-la a formar part de la Women’s Liberation Company que, als anys setanta, va produir diversos films fets exclusivament per dones. En la primera sessió, presentada per Teresa Cabruja, va projectar-se Three Lives, un document de l’any 1971 en què tres dones de generacions diverses monologuen sobre la seva vida en relació amb l’opressió viscuda i les seves decisions alliberadores. En la segona, a més de l’homenatge a de Beauvoir, va mostrar-se Gay Power, que recupera imatges joioses rodades el 1971 en una de les primeres manifestacions a Nova York pels drets dels homosexuals: ho fa quaranta anys després de ser rodades i comentades per la mateixa Millett i Sharon Heyes. Pel que fa a l’homenatge a Simone de Beauvoir, hi ha moltes coses a dir. Només un parell: mentre es mostren imatges de l’enterrament de la filòsofa, Millett recorda que l’autora d’El segon sexe va deixar clar que el feminisme és un humanisme que, sense pensar en els càrrecs que podrien ocupar les dones, denuncia qualsevol forma d’opressió; i també que Simone de Beauvoir, assumint els possibles errors, no va deixar mai de manifestar-se i comprometre’s sense atenir-se a conveniències i conseqüències.