Full de ruta
Vergonya
La Guàrdia Civil continua fent informes impossibles, de nul·la independència. La mà repressora de l’Estat
En l’esperpent en què s’ha convertit tot el procés policial i judicial contra els principals actors del procés, que ahir aquest diari desmuntava de dalt a baix, continua sobtant el trist paper de la Guàrdia Civil, convertida en braç repressor de l’Estat, rememorant vells temps del franquisme i de més enllà. Penso sovint en el magnífic quadre La càrrega, de Ramon Casas, que s’exposa al Museu de la Garrotxa d’Olot i recordo el paper de la Benemèrita en la repressió de les llibertats durant la primera meitat del segle XX. També em ve al cap la fotografia d’Eugene Smith publicada als anys 50 a la revista Life, on es veuen tres guàrdies amb tricorni, amb la pell cremada pel sol, retratats amb un blanc i negre que ho diu tot; sobretot la misèria en què vivien molts d’ells, sovint víctimes també de la deixadesa del mateix règim franquista.
Misèria i dures condicions de vida que no van ser excusa perquè el cos fos pal de paller del règim. Talment com ara. Demanen equiparacions salarials, es queixen de menús infectes i d’una vida de pena en un vaixell de creuer ancorat a Barcelona, però són els primers a actuar. Prietas las filas, que diria algun militarot, i endavant que fa baixada. Els primers a actuar l’1-O en pobles petits i contra gent indefensa, els primers a perseguir butlletes de votació com desesperats –també urnes, però d’aquestes no en van trobar ni una– i els primers a redactar informes, un darrere l’altre, sobre tot plegat. Informes amb nombroses errades, pobles inventats, relat polític, plens de consideracions personals i de victimisme, lluny del que hauria de ser una pericial independent i professional. Vergonya de cos policial, vergonya d’agents que juguen a aquest joc, però sobretot vergonya dels polítics que els manen i dels jutges que, sent també jutge i part, se’ls creuen com si tot allò fos la veritat absoluta. I vergonya dels diaris que en fan portades i fan creure a la resta de l’Estat que aquí s’humilia els nens dels agents a l’institut o que els mateixos guàrdies viuen assetjats als pobles i ciutats catalanes. Vergonya. Molta vergonya.
