Opinió

anàlisi

esteve vilanova

És un banc, però quin banc!

Coincidint amb el temps en què la gran banca fa públics els seus beneficis del primer trimestre del 2018 –sobre els quals, per cert, cal dir que tots han estat molt bons–, a Girona un altre banc presentava els seus resultats en el marc del trentè aniversari de la seva fundació. Així com els resultats dels primers mostren la fortalesa i la marxa de l’economia basada en el PIB, els resultats d’aquest altre ens ensenyen l’altra cara: la cara fosca, la del rostre de les persones que la primera economia no comptabilitza.

Aquest banc és el Banc dels Aliments, una institució que es va fundar a Girona el 1988 i que no ha parat de créixer. Divendres passat, en un acte senzill i molt auster –res a veure amb el que fa l’altra banca–, aprofitant la inauguració d’unes noves instal·lacions, el president del Banc, Frederic Gómez Pardo, va repassar una mica la història d’aquests trenta anys i el recorregut que han fet, des del repartiment de cinc tones d’aliments en el primer any fins a les gairebé 3.000 tones del 2017.

En l’origen d’aquesta iniciativa, hi ha unes persones sensibilitzades socialment que van comprovar que a la nostra societat es malgasta una gran quantitat de tones d’aliments, mentre que molta gent exclosa en no té prou per menjar. És a dir, no és que hi hagi gana per falta de producció, sinó per la mala redistribució dels excedents i pel malbaratament. A Catalunya es calcula que dissipem 260.000 tones a l’any de menjar, i bona part de les quals –atenció– a les nostres llars.

La majoria dels lectors deuen haver observat que, una vegada a l’any, hi ha un cap de setmana en què, quan ens atansem a comprar, uns voluntaris ens proposen que, a l’hora de comprar per a nosaltres, pensem en el que necessiten les persones del nostre entorn, i ens donen una bossa perquè hi posem el que bonament vulguem i a la sortida ho donem a uns voluntaris que ho dipositen en unes grans caixes. Aquest Gran Recapte, que és el nom que s’hi dona, recull en un cap de setmana a Girona 450 tones de menjar i mou la disponibilitat de 4.500 voluntaris. A part, hi ha el que aquests establiments donen com a contribució per l’excés de vendes. I a més hi ha les 287 tones d’aliments a punt de caducar que les grans superfícies retiren de les estanteries i que el Banc dels Aliments pot distribuir i aprofitar abans de la data de caducitat.

És evident que aquests números queden molt lluny del total, i és que, a banda d’aquests aliments, els n’arriben dels programes de la UE i també d’una gran quantitat d’empreses i cooperatives amb una profunda sensibilització social, que hi contribueixen setmanalment o mensualment amb aportacions fixes.

El Banc dels Aliments de Girona va ser el segon que es va constituir a l’Estat espanyol, després del de Barcelona, i avui ja n’hi ha a Lleida i a Tarragona, i a tot Espanya ja en són 56, que són independents però que estan federats per ser més eficients. Tota aquesta organització i aquesta logística al Banc de Girona la fan possible tan sols 47 voluntaris estables, que, amb la fidelitat de qui té compromís social, mouen totes aquestes tones, que l’any passat van beneficiar 36.000 persones necessitades, ateses per 68 entitats socials.

Cal dir que el Banc dels Aliments no distribueix aliments directament a les persones. És un proveïdor a diverses entitats socials que cobreixen el territori, i que, amb la vigilància dels Serveis Socials, són les que detecten on són les necessitats i controlen quins en seran els beneficiaris.

Els Bancs dels Aliments són unes entitats independents, com he dit abans, però també són aconfessionals i apolítiques, tot i que, com és natural, reben ajudes puntuals d’alguna administració local.

Quan s’assisteix a una jornada com la de divendres passat, hom s’adona que el nostre país és un país sa, amb una gran capacitat organitzativa de la societat civil, amb un empresariat compromès amb la responsabilitat civil i amb una discreció exquisida. S’hi respirava la satisfacció del que és conscient de la transcendència de la seva feina, sigui quina sigui i en el lloc que sigui, i és que, com deia Alexandre el Magne: “De la conducta de cadascú, en depèn el destí de tots.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia