Opinió

Full de ruta

Que la por no se’ns mengi

Les pare­lles de Jordi Cui­xart i Quim Forn, Txell Bonet i Laura Mas­vi­dal, res­pec­ti­va­ment, van ser aquest dilluns a Tar­ra­gona per par­lar sobre repressió. Sen­tir les veus d’unes dones que trans­me­tien tanta dig­ni­tat i coratge va ser molt recon­for­tant. Pot­ser més perquè veníem d’un diu­menge estrany, en què uns avi­ons de l’ano­me­nada Patru­lla Águila de l’exèrcit de l’aire espa­nyol sobre­vo­la­ven el cel tar­ra­goní per ofe­rir una exhi­bició acrobàtica d’aque­lles que tenyei­xen el cel blau dels colors de la ban­dera espa­nyola, amb para­cai­gu­dis­tes que també feien volar llençols dels matei­xos colors i amb un sec­tor de públic que no va des­a­pro­fi­tar l’ocasió de tant patri­o­tisme espa­nyol. L’exèrcit venia a reforçar “la marca Espa­nya”, en un acte que s’ins­criu ni més ni menys que en el pro­grama cul­tu­ral orga­nit­zat per l’Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona amb motiu dels Jocs Medi­ter­ra­nis, que d’aquí a un mes comen­cen a la ciu­tat. Amb tanta cul­tura com vam tenir diu­menge, anar l’endemà a escol­tar Txell Bonet i Laura Mas­vi­dal al Cam­pus Cata­lu­nya de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili va ser un bon recons­ti­tu­ent.

Les com­pa­nyes de Cui­xart i Forn –empre­so­nats des de fa set mesos i sis dies el pri­mer, i sis mesos i mig el segon– van lamen­tar el fet que, excepte el dret a la vida, la resta de drets s’han vul­ne­rat pràcti­ca­ment tots en els casos de les seves pare­lles. La dig­ni­tat que tras­puen les seves parau­les va enco­rat­jar el públic. Però també van fer un avís: “No cai­guem en l’auto­cen­sura perquè això és el pit­jor que pot pas­sar en una soci­e­tat”, aler­tava Laura Mas­vi­dal, que també va expli­car el cas d’un mes­tre que va dei­xar el seu bolígraf a un nen de la classe que l’havia per­dut. En donar-li, es va ado­nar que el bolígraf tenia estam­pada una este­lada i, segons el relat de Mas­vi­dal, el mes­tre va que­dar impreg­nat d’una suor freda. No son bons temps ni per a l’escola ni per al car­rer ni per a enlloc. “Veig que hi ha gent que va molt amb compte; els mes­tres no estan tran­quils, els fun­ci­o­na­ris no estan tran­quils... i al final la gent s’aca­barà qüesti­o­nant si sur­ten o no sur­ten (en pro­tes­tes al car­rer)”, deia la dona de Forn. La repressió ens empeny cap a l’auto­cen­sura. Per això hem d’inten­tar que la por no se’ns mengi, tal com va reco­ma­nar en el mateix acte el regi­dor de la CUP Jordi Martí, un dels mil encau­sats que hi ha pels fets de l’octu­bre i el novem­bre pas­sats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia