Accidents i contaminació

Fa uns mesos l’Ajuntament de Barcelona publicava el document Dades bàsiques de mobilitat amb dades de fins al 2016. En aquest document oficial es recullen interessants informacions sobre la mobilitat en el municipi de Barcelona i també algunes de referides a l’àrea metropolitana. La majoria de les dades abasten el període 2012-2016, encara que el mateix informe prioritza comparatives de curt termini 2015-2016 i comparatives de mitjà termini 2013-2016, que, al meu entendre, són les més significatives per treure conclusions. Algunes d’aquestes conclusions són ja conegudes i fins i tot les he tractat en algun article d’aquest diari, encara que no és sobrer resumir-les. 

La població de Barcelona està estancada a l’entorn del milió sis-cents mil empadronats, xifra que no té en compte la significativa població flotant. Els desplaçaments (tant totals com interns) en el període 13-16 han crescut en tots els modes de transport (més en transport públic que en transport privat), destacant el notable ascens de la mobilitat amb bicicleta (+31%) en el període 13-16, encara que de moment només representa el 2,3% dels desplaçaments interns a la Ciutat. No oblidem que els desplaçaments a peu són els més importants (47% del total) i per tant cal seguir protegint el vianant, el més sostenible de les diferents maneres de moure’s. En els transports públics qui incrementa més la demanda és el tramvia, demostrant la potencialitat d’aquest mode de transport, mentre que la circulació a les rondes creix més que a les vies internes de la ciutat.

Ara bé, voldria en aquesta ocasió fixar-me en les dades sobre contaminació i accidentalitat que ofereix l’esmentat document. En primer lloc assenyalem que l’increment de turismes en el període 2013-2016 ha estat del 2,9%, mentre que en el nombre de motos ho ha estat en un 10%. Avui dia a Barcelona la relació entre cotxes i motos+ciclomotors és ja de 2 a 1, i segurament aquests últims s’utilitzen més que els primers.

Si ens fixem en les xifres d’accidentalitat, observem que en el període 2013-2016 les víctimes han augmentat un 6,2% (gairebé el doble del que augmenta la mobilitat) i el nombre d’accidents amb víctimes, un 8,6%. En aquest sentit, els tipus de vehicles que més han incrementat la seva accidentalitat han estat les motos, un 18%, i també les bicicletes, un 34% (però en aquest cas l’increment està en línia amb el seu ús a la ciutat). En xifres absolutes el 2016 es van produir 12.000 víctimes d’accidents a Barcelona, encara que afortunadament 11.800 van ser ferits lleus, però 200 van ser greus i 28, mortals.

Pel que fa a la contaminació –un altre “efecte col·lateral” del trànsit–, el 2016 les set estacions que mesuren la qualitat de l’aire a Barcelona van donar un índex “bo”, mentre que el 2013 ho van aconseguir cinc i el 2015 només tres. A més, cap de les estacions va superar el valor mitjà anual límit, tant en òxid de nitrogen com en micropartícules PM10.

Amb una major flota de vehicles a la ciutat i uns increments en la seva utilització –com reflecteixen les dades anteriors– la contaminació està controlada i tenim vehicles menys contaminants. No obstant això, han de mantenir-se les polítiques d’“ambientalització” de les flotes públiques i regulades (taxis) que circulen per la ciutat. Així mateix, és adequat tenir preparats plans de contingència per a períodes puntuals de contaminació.

Ara bé, el que no s’ha aconseguit controlar és la sinistralitat (12.000 ferits), on s’han vist implicades majoritàriament motos i ciclomotors, la qual cosa exigeix un control més intens de la Guàrdia Urbana en la supervisió del tràfic (patrullatge i visibilitat al carrer) i també una major claredat en la normativa de circulació d’aquests vehicles. En definitiva, el problema de la contaminació és important a les ciutats (no tant a Barcelona, per la seva proximitat al mar), però la millora de la seguretat viària segueix sent un problema no resolt a la nostra ciutat.